L'estranya quimera del Papa-Mòbil

- I bé, doncs, comencem la votació? - va preguntar el Cardenal Pullitzer, gairebé de forma retòrica, doncs no s'esperava que un jove cardenal (de tan sols seixanta-vuit anys), assegut a l'última fila, aixequés la mà, com fan els nens de primària. Li concedí la paraula educadament.
- Gràcies. Perdonin que interrompi els actes en un moment tan transcendent, però volia fer una proposta per canviar el sistema d'elecció del nou Papa.
- ¡Deu estar boig! - va exclamar en Pullitzer, que va mirar el seu home de confiança, preguntant-li amb la mirada "Qui ha deixat entrar aquest imbècil?". La resposta va ser un gest respectuós que donava a entendre que era la voluntat del difunt Papa.
- Deixem que expliqui la seva proposta - va intervenir el Cardenal Mugombo - no ens ve de cinc minuts.
- Gràcies - va dir el jove cardenal, en observar que en Pullitzer, resignat, li cedia de nou la paraula amb un gest indiferent - Hauran comprovat els presents en aquests dies, tristos per la circumstància tràgica de l'abandó del Sant Pare però esperançadors per la resposta de tot el món catòlic, que el lideratge de la nostra Santa Institució ha d'estar en mans d'un home carismàtic. La paraula que empren els periodistes és "mediàtic". Crec que és una necessitat que el pròxim Pontífex tingui també aquest valor afegit.
- Perdoni, però no està permès fer campanya per cap candidat abans de les votacions - va interrompre un cardenal de qui ningú en coneixia el nom.
- Deixi'l parlar - va intervenir en Pullitzer, que era un dels candidats més coneguts - Tinc curiositat per saber on ens vol portar el cardenal Marconi.
- Gràcies. Com deia, és evident que necessitem algú amb una imatge atractiva pels Mass Media, algú que sintonitzi amb el poble, un gran comunicador que trenqui les resistències d'aquells que encara no ens escolten. Estem escollint un líder pel segle XXI. I, si bé això de la tradició ens ha anat relativament bé fins ara, crec que és el moment d'innovar. Soc conscient que en un primer moment por semblar agosarat, però...
- ¿Vol formular la seva proposta? - va dir en Pullitzer, tement-se que si la cosa seguia així, acabarien escollint un líder pel segle XXII.
- Gràcies. Sense més preàmbuls passaré a explicar la meva idea. 150 canals de televisió, el Vaticà convertit en un plató immens (amb la promoció turística que això comportaria), 24 hores al dia de convivència directa amb els candidats, presentat pel carismàtic Sandro Bretuloni, milions d'espectadors sense poder desenganxar-se de la retransmissió d'oficis religiosos i altres espais divulgatius sobre la nostra Institució. Els espectadors votarien amb SMS (a 90 cèntims per missatge) per escollir el seu candidat preferit, que tindria l'opció d'anar explicant el seu projecte. L'escollit seria sens dubte el candidat més mediàtic i començaria una gran gira per tot el món amb grans banys de masses, batejos i conversions multitudinàries. Senyors, tenim els ulls del món sobre nosaltres: aprofitem-ho.

Es va fer un silenci sepulcral a la sala. Ningú s'atrevia a dir res. Finalment, en Marconi, visiblement intimidat per la tensió glacial, va concloure la seva intervenció amb un tímid "Gràcies" (que va ressonar com un tro per tota l'estructura de l'edifici).

- Si no hi ha més propostes espontànies - va continuar en Pullitzer - passarem a la primera votació. Sí - va continuar, responent a un Marconi que tornava a aixecar el braç - qui estigui a favor de la proposta del cardenal Marconi, pot enviar un SMS al deu-deu (1010) amb el missatge MARCONI SÍ.