Has assolit la bellesa de la poesia en una temàtica tan esfereïdora, felicitats!

He quedat atrapada dins aquest local, m'hi veig sense haver-hi estat mai.

En la majoria de cassos, terure's la cuirassa només és factible amb el pas del temps. Va lligat a la maduresa, al propi coneixement d'un mateix. No ens podem despendre d'aquest escut, quan realment no som conscients de què ho és, hi ha un munt de raons que disfressen aquest comportament, inculcat per l'entorn i condicionat per les experiències personals i la personalitat i caràcter de cadascú. Així i tot, bona reflexió.

Deixant de banda que detesto aquestes modes importades, sembla que no està clar l'origen d'aquesta diada. Hi ha moltes versions, i aquesta dels esclaus no surt quan es busca informació; després de "remenar" per la xarxa, en algun lloc posa que també s'ha qüestionat com a origen, però que no ho és. A saber...

Molt agraïda pels vostres comentaris. Fa temps que vaig llegint algunes cosetes, però no m'havia atrevit a escriure res. Ara, intentaré que pensaments que fa temps volten pel cap, vagin agafant forma i compartir-los.

L'autor de és José Ángel Buesa

Si no podia respondre a aquest amor amb la mateixa intensitat, segurament era millor marxar, o doncs al contrari, tot i haver marxat potser esperava que la fessis tornar i potser li passarà com en el poema de Neruda "Ella amará a otro hombre".

Jo ho intento, i gaudeixo de la senzillesa de les petites coses, perquè a mi m'ha passat el contrari, en la joventut vaig tenir clar que allò que tant desitjava, no succeiria i això em va deixar sense capacitat de sentir grans il·lusions i conformar-me amb el dia a dia. I tot i que tinguem clara la teoria, els sentiments ens traeixen.