La cuirassa

Un relat de: La vida no s'atura
Fonèticament potent, el mot cuirassa és un mot inhabitual en la nostra vida. Penso que hauria de ser més popular, ja que gran part dels mals de la humanitat són per culpa de les cuirasses. M’explico, no parlo de les cuirasses que s’utilitzaven a l’Edad Mitjana per protegir el cos, sino de les que utilitzem tots i cadascun dels humans per protegir el nostre cor i als nostres sentiments.

Quan som petits, els humans som innocents, bons per naturalesa, tenim gran capacitat per estimar i fent-se estimar. Però arriba un moment en la vida, per a uns és abans i per altres molt més tard, en que alguna cosa ens fa molt mal, és llavors quan el nostre interior decideix que cal posar una protecció per no rebre un cop tant fort la següent vegada.

Aquesta cuirassa que envolta el cor no té perquè ser dolenta. En la infancia i en l’adolescencia diria que és una arma necessaria i respectable, ja que en aquesta època som éssers molt débils i necessitem protecció. Som débils en el sentit que ens costa moltíssim lluitar contra les nostres inseguretats, el que rebem dels altres ens afecta en sobremanera i no som capaços de veure les coses sense el filtre de la inseguretat.

Ara be, ja estem arribant a la part més important de la nostra relació amb la cuirassa. Arriba un moment a la vida, quan ja som adults, dels vint als trenta anys, en que hem de començar a retirar lentament aquesta cuirassa. I aquí és on hi ha el gran problema de la societat actual. Molts no es treuen la cuirassa, uns perque no són capaços d’acceptar que la porten posada, i d’altres perque simplement no se la volen treure, no volen còrrer riscos, no volen patir. I potser els hi estalvia algún disgust, el que no saben és que si be la cuirassa protegeix, no deixa sortir els sentiments. Si no podem expressar els nostres sentiments, no som nosaltres mateixos, ens estem morint poc a poc, deixem passar la vida i les grans oportunitats d’estimar que cada dia ens envolten.

Un s’ha d’adonar quant abans millor, que quan ets gran, tens altres elements de defensa, com el domini del pensament, la coneixença d’un mateix, la humilitat i acceptació de les teves limitacions. Has de lluitar amb totes les teves forces per vèncer les pròpies inseguretats. Fixem-nos si n’és d’important vèncer i poder treure’s la cuirassa, que estàs guanyant un val per pujar al tren que et conduirà per la vida amb llibertat. Si enlloc de servei militar obligatori, hi hagués un curs de sis mesos de “treiem-nos la cuirassa” obligatori, no farien falta gran part dels exèrcits, ja que la gent tindria molta més capacitat d’estimar. No parlo únicament d’estimar la pròpia familia i amics, sino d’estimar la resta dels ésser humans, d’estimar el món en el que vivim. Hi ha una frase que per a mi és un lema de vida: “El que li fas als altres, t’ho fas a tu mateix”. El dia que entens aquesta frase, l’amor comença a vèncer tots els odis.

A excepció de casos especials, que sent 7000.000.000 de persones el món n’és ple, si pensem en gent racista, en homòfobs, en gent que és creu superior als altres pel simple fet d’haver nascut en un lloc diferent als altres, etc. Gairebé tots porten la cuirassa posada. Com dèiem abans, molts d’ells, degut al inculcament que han rebut desde petits, porten tan enganxada al cor la cuirassa que és complicadíssim de treure-la, per això és tant important que parlem de les cuirasses, perque prenguem consciència a nivell global.


Quan estimem el món amb humilitat i sense esperar res a canvi, és quan el món ens torna l’amor. Començar a ser feliç és tant simple o tant complexe com n’és treure’s la cuirassa. I recordeu que la vida no s'atura mai.

Comentaris

  • Generalitzar dins la complexitat[Ofensiu]
    La vida no s'atura | 13-02-2016

    Totalment d'acord, hi ha gent que necessita la cuirassa, o creu que la necessita, i un elevadíssim percentatge no sap ni vol saber que la te, que ell realment no es aixi, ho és en defensa propia, la complexitat de l'ésser humà és abrumant... Gràcies per comentar!

  • Només amb el pas del temps[Ofensiu]
    Isolda | 07-02-2016

    En la majoria de cassos, terure's la cuirassa només és factible amb el pas del temps. Va lligat a la maduresa, al propi coneixement d'un mateix. No ens podem despendre d'aquest escut, quan realment no som conscients de què ho és, hi ha un munt de raons que disfressen aquest comportament, inculcat per l'entorn i condicionat per les experiències personals i la personalitat i caràcter de cadascú. Així i tot, bona reflexió.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: