sucde taronja,
fa un temps també em vaig sentir així, tu ho expliques molt bé... però si ho mirem al cap d'un temps... ja esdevé una cosa passada.

En el meu cas, però, jo no he deixat d'estimar però ni m'afecta, ni em fa mal, al contrari l'amor que continuo sentint el visc com una presència preciosa, a canvi de res, de la meva felicitat sense l'altre.

gràcies per la teua benvinguda

Irina P.

Laura,
també m'ha agradat aquest ecrit... jo moltes vegades hi vaig fins al peix, en bicicleta... i tinc sensacions semblants.

besades

Irina P.

et dius Laura Dalmau? jo fa anys vaig escriure un conte futurista en què la protagonista es deia Laura Dalmau.

Fa molt poc que he entrat a Relats en Català i m'ha fet gràcia trobar aquest nom que és com si fos una filla meva.
També m'ha agradat aquest conte, moles dones no gosen masturbar-se, i tu ho fa molt bé, alliberada.

besades

Irina P.

Arbequina,

en part demano disculpes, perquè una amiga em va animar a participar als vostres relats, vaig entrar, vaig veure que proposaven un repte i immediatament vaig escriure el conte, en 10 minutets, sense mirar gaire l'estil... Però em vaig adonar que sense voler m'havia sortit rodó perquè la protagonista es treia una espina que al final esdevenia una corona d'espines que fa mal.

Potser aquesta part final l'hauria d'haver deixat més clara... el patiment de tenir-ho tot i no disposar del lloc adient perquè l'amant no podia ser a casa de la noia...
Però era la primera vegada a la vida que escrivia un conte curt.
Tinc una desena de contes llargs i un parell de publicats en llibres però això és una nova experiència i t'agraeixo infinitament el teu comentari.
Besades

Irina P