pot ser algun dia t'oblidaré

sucde taronja,
fa un temps també em vaig sentir així, tu ho expliques molt bé... però si ho mirem al cap d'un temps... ja esdevé una cosa passada.

En el meu cas, però, jo no he deixat d'estimar però ni m'afecta, ni em fa mal, al contrari l'amor que continuo sentint el visc com una presència preciosa, a canvi de res, de la meva felicitat sense l'altre.

gràcies per la teua benvinguda

Irina P.

Un relat ple de tristesa i enyorament, de dolor per la pèrdua i per la sensació de no ser una persona prou valorada per aquella a la que estimes...

He trobat algunes imatges realment precioses, com aquesta: "Tristesa amagada sota un fràgil somriure que tothom creu". D'altres, amb contrastos molt durs: " soc jove, però em sent morta".

Algunes frases de les que has escrit semblen un relat sencer, o al menys el títol d'un.
Em quedo, de totes, amb la que desitjo que sigui la que defineixi el teu futur: "Tornaré a viure feliç." ( Coneixes una cançó que es diu "pokito a poko"? )

Estic encantada d'haver-te descobert! Hauré de tornar per aquí un altre dia a llegir més coses teves perquè em sembla que poden ser interessants...

Ara mateix t'envio una abraçada ben sincera, tal com demanes al darrer vers, esperant que t'agradi,
Unaquimera

Estic dacort amb Diesi.. tot el mon s'ha sentit aixi algún cop.. i fa mal..
I la ferida de un amor fort.. costa tant de curar.. dic que costa molt.. per no dir que no te cura..
Si el remei es el oblid jo mai he sabut remediar les coses..
Aquest mal només te medecina.. que alivia però no cura: plorar.

I ell a tu tampoc t'haura pogut oblidar..
Perque una persona com tu no es pot oblidar mai.. Pasaran el temps passaran els anys i pasi el que pasi sempre seras al record de tothom.

Un bes!
I un 10!

I crec que tothom s'hi ha sentit algun cop. Voler oblidar i no poder... Aquesta frontera entre el record i el present... Pot ser el millor no és oblidar, si no vols... M'ha agradat el que dius dels somnis. 1 petó:

b#NaT#b

doncs això, que m'ha agradat ;)