M'ha encantat aquest relat. Jo també he viscut això que dius. M'encanta observar i fixar-me amb la mirada de les persones. Ja saps que diuen que els ulls són el reflex de l'ànima. És bo ser transparent però has d'anar amb peus de plom...
T'animo a seguir sent una persona observadora. I que això faci que algún dia una mirada valgui més que mil paraules i que em trobis o ens trobem i sense que em diguis res, sàpigues que sóc jo el que un dia et va escriure aquestes ratlles.

Justament avui he estat parlant d'això amb una persona... Si és ben normal que puguin passar aquestes coses. En l'amor no importa el gènere.

Felicitats. Surt de l'armari.

Fantàsticament magnífic!!!

Molt bona crítica constructiva.

M'ha agradat molt l'última part. Tant la reflexió com el final.

Segueix prooduint!

Perdona però no he entès si aquest dolor és real o és una metàfora..

Potser tens una mica de raó... Però jo sé que el més dificil a la vida és prendre decisions. Que fàcil seria si sapiguéssim realment el que volem no? Per això hem de saber qui som. Malgrat les influències i els canvis en la vida, l'essència sempre persisteix.
Hauré de canviar el títol potser... jeje

Tots ens hem sentit alguna vegada així....
M'agrada molt com expresses aquest aiguabarreig de sensacions. Els sentiments no els podem dominar i a vegades ens fan sentir malament. Busca amor i dóna amor. Només així veuràs la màgia de la vida.

M'agrada molt el poema, crec que és molt profund i sincer. Es tracta d'això a la vida. Aprendre a perdre, per entendre les coses millor. Suposo que és adient a la teva situació. Segueix endavant! Volem més escrits teus!

Fantàstic! Em sento tant indentificat en alguns trossos... Com m'agrada la primera estrofa!
Segueix endavant noia!

"Tinc els ulls plens de llum d'imaginar-te
i cecs de no veure't..."

Jo crec que tots hem d'apendre a estar sols, a plorar sense molestar, a cagar-nos i a dubtar.

Tu ja saps qui ets?

Jo un dia vaig conèixer una Laia. I mai me la podré treure del cap...
Tens tota la raó, el nom, és molt important en una persona. Segueix endavant Laia.

Moltes gràcies. Va ser un escrit d'aquells que et surten sense adonarte'n després de molt temps de pensar-hi.