Història d'un sexe confús (I)

Un relat de: numesjo1

Dissabte a la nit. Un sopar amb els amics i festa al local de moda.

Ella se la mirava, hi alguna cosa era diferent. Quantes nits havien sortit juntes de farra? Aquella nit, però, es sentia estranya al seu costat.
I és que per uns instants no la va veure simplement com una amiga, va mirar més enllà, i es va espantar de si mateixa.

Es donaven la ma, i no era simplement això, sinó que un pessigolleix nerviós recorria el seu estómac. Jugàven com dues nenes, com sempre havien fet...però un somriure extramistós se li pintava als llavis.

Pot ser fou la insistència d'ella per quedar soles. Pot ser foren aquells somnis eròtics que, a mode de broma, havien compartit nits anteriors. Pot ser les confessions íntimes d'aquella tarda. Pot ser simplement, l'alcohol que duien al damunt.

Por, tenia por. Es sentia insegura de tot. Com podia ser que dubtés ara? Sempre havia estat una lloba del sexe masculí... Semblava un acudit que, encara que fos per segons, arribes a qüestionar-se la seva sexualitat.

Però, és que la tenia al costat, i no deixava d'admirar el seu somriure, la perfecció de la seva cara, els ulls...sempre havien amagat un misteri aquells ulls verds, les ones del seu cabell damunt el jersei cenyit, aquelles curves tan...

No podia creure's el que estava mirant, el que estava pensant.

Eren amigues, i ho havien de seguir sent.
L'alcohol, un simple pensament, una simple paranoia. Aniria a dormir i l'endemà al matí....
L'endemà al matí la continuava pensant. I tres dies despres encara la somiava.

Què passaria si...No, no podia ser.
Però i si..

i si s'estés enamorant d'ella?

Comentaris

  • qüestió de gènere[Ofensiu]
    numesjo1 | 10-12-2004

    Ai galidar10 si et senten els de la RAE! jeje

    Curiosament, avui he entrat a la web www.elcastellano.org i he llegit un article sobre l'emprenyamenta que duuen al damunt els filòlegs amb el tema del "gènere" de les persones. Segur que heu sentit la polèmica referent al a llei de "violència de gènere". Bé, segons ells les persones no tenim diferents gèneres, sinó sexes. El gènere s'atribueix a quelcom inanimat.
    Tan sols aquest comentari!

    m'hi has fet pensar galifar10! ;)
    un petó!

  • En l'amor no importa el gènere.[Ofensiu]
    galifar10 | 10-12-2004

    Justament avui he estat parlant d'això amb una persona... Si és ben normal que puguin passar aquestes coses. En l'amor no importa el gènere.

    Felicitats. Surt de l'armari.

l´Autor

numesjo1

3 Relats

4 Comentaris

3583 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00