Per reflexionar-hi. Sol, vell i malalt. En aquest cas per uns motius determinats, tristos, la deslleialtat d'un fill, en altres per motius diversos, però sembla que la solitud i la falta d'afecte és el company de viatge de molta gent gran .Pensem, també, en els interns
en residències, on no els falten les atencions dels professionals i les visites dels essers
estimats, no sermpre, però on s'aparquen, de vegades, els avis, esperan un final mes o
menys llunyà, On tot és passat i el present és incert, per no parlar del futur, que no exis-
teix .En unes societats, les europees, cada cop més envellides. Per reflexionar-hi.

Podríem viure si el coneguéssim?

Serà la força del Nadal? Què es devetlla per la inocència i la il.lusió d'un infant.

Serà la força del Nadal? Què es devetlla per la inocència i la il.lusió d'un infant.

No seria tant pessimista. El Nadal, com altres festes s'ha secularitzat. Però els valors
del Nadal, desposseits, això si, de connotacions religioses, crec què perssisteixent.
L'afany de llibertat, justicia, igualtat, reconeixement, no discriminació, pau....son un
clam, no prou escoltat, segurament, per aquells què ho haurien de fer. Al cap i a la fi, no és aquest el missatge de Nadal?

La mediocritat de la classe política, la campanya permanent i l'electorislme imperant, juntament amb el recurs a les emocions en lloc de la raó, la manca d'autocrítica, dificulten les solucions polítiques a problemes d'aquesta naturalesa. Sense autentics homes d'estat no anirem enlloc i pel que sembla no n'abunden.

Pot ser la por, la incertesa, el futur incert, la pérdua de referents, l'element aglutinador de la massa, que la converteix en víctima de l'extrema dreta i de populismes de signe divers.

Cal perseverar en la recerca per descobrir un nou dia.

Força interessant. Caldrà resilència. Diuen que resistir és vèncer.

Excel·lent reflexió de les festes nadalenques.

I si la carta ilegible és la metàfora de la mort que mai avisa? I si realment no te tex, per
qué no avisa? En qualsevol cas la mort l'allibera de l'obsessió.

Potser en arribar a certa edat algunes persones és questionen els valors pels quals s'han regit, s'interroguen i els envaeixen els duptes i aquets ulls que creuen veure, de mirada inquietant i inquisitorial, els conviden a la reflexionar sobre el passat, a fer exàmen de consciència. Potser és mala consciència el que te l'amic. Segurament el millor concell és asumir el passat, no és pot canviar, s'ha de viure amb ell.

El somni fet realitat o cabòries d'una dona solitària? Un bon relat que manté l'interés del lector fins al desenllàç que queda obert.

Potser en passar del ser al estar val més deixar de ser, d'existir.

Molt encertat. Segurament no hem canviat tant en el fons i sí en les formes. En diuen civilització d'això.