EL SEU PRIMER PESSEBRE

L’home és vell i en la seva llarga vida mai no ha tingut un pessebre per Nadal a casa, ni quan era petit i encara vivien els seus pares. Tampoc no ha tingut ni dona ni fills ni amics i fa temps que ja no li queden familiars propers. És un home de temperament esquerp i solitari, gens condicionat per les emocions ni els afectes ni els sentiments més elementals. Sempre ha sigut així i mai no li ha passat pel cap canviar de forma de vida. Està bé amb el que te i no necessita res més per a ser feliç, a la seva manera, és clar. Per ell, el Nadal no és altra cosa que uns dies més en el calendari.

Però ahir al capvespre, un simple incident, que en principi no hagués hagut de tenir cap transcendència, li va provocar una sensació desconeguda. Resulta que estava passejant, absort en les seves coses, i no s’adonà que d’una botiga sortia un nen amb el qual va topar bruscament. Cap dels dos va prendre mal, però al nen li va caure la bossa que portava i es va sentir un soroll de trencadissa i a l’instant un plor de sentiment de ràbia i frustració. El nen mirava els trossos escampats pel terra de les figuretes del pessebre acabades de comprar. S’abraçà a la seva mare cercant una solució. L’home vell va intervenir i adreçant-se al nen li va dir... —No ploris més, que jo te’n compro unes de noves.— Dit i fet, van entrar a la tenda i afegí... —Tria les que vulguis que jo les pago.— Mentre la mare i el nen escollien, l’home vell va aprofitar per fer una ullada a tot el fotimer de figures i pessebres que tenien exposats i que, fins ara, mai no li havien interessat gens ni mica.

Un cop feta la tria, el nen li va dir a l’home vell... —Em quedo aquestes.— Eren unes figuretes de qualitat, molt ben fetes i més cares que les que havien comprat abans. L’home vell, sense ni mirar-se-les, va comentar-li al dependent, —Sobretot, embolica-les bé, que no se li trenquin. Ah! i a mi em poses aquell pessebre petit del racó, tot assenyalant-lo.— Va pagar i van sortir de la botiga. La mare li va donar les gràcies pel seu gest, però ell ja havia emprés el camí cap a casa sense ni acomiadar-se. Tenia pressa per posar, sobre la tauleta de nit, el pessebre, el seu primer pessebre.