Felicitats per aquest relat tant ben escrit que, amb bona ambientació i diàlegs breus i precisos, ens transporta fins un tram de la història que sembla molt llunya però que encara ens condiciona.
Espero poder llegir aviat un altre del teus bons relats.
Una abraçada.

No els cal rima ni mètrica als teus versos per sentir la musicalitat que transmeten. Són paraules ben posades que diuen molt i ens inspiran boniques melodies.
Espero llegir aviat versos teus per aquí.

Una abraçada, Laura.

Un relat preciós on descrius molt bé la sensació de buidor que molts sentim en aquesta etapa tant horrible. La nostàlgia de les primaveres viscudes amb aquella llibertat que mai vam imaginar que podiem perdre. Són ja dues primaveres que ens han mig robat. Tant de bo poguem viure la propera com desitjem. Fins que arribin millors moments, gaudim de lectures profundes i sensibles com aquest relat i molts altres que aquí podem trobar.
Una abraçada, Laura.

Molt ben escrit el teu relat. Ens atrapa desde l'inici i al cap de pocs segons ens omple de sensualitat. Fins arribar al gir final, que ens dóna un cop ben fort i ens mostra una buidor inesperada.
Molta sort en el concurs, Laura.
Una abraçada.

Molt bon relat, Laura. Ben escrit, divertit, fresc i original. Descrius molt bé la situació i l'angoixa que es passa quan perdem els vincles de contacte amb algú, i la dependència a les xarxes socilas que molta gent pateix.
Espero poder llegir aviat algún altre relat teu per aquí.

Una abraçada!!

Un relat preciós. En pocs segons ens sentim inmersos en un món de somni, en mig d'una explosió de colors i sensacions.
Enhorabona per transmetre tot això en un relat tant curtet, que ens deixa amb ganes de saber cap on més ens pot portar la maniquí.

Amb aquestes boniques frases m'has fet recordar bons viatges. S'agraeix que amb poques paraules puguis despertar aquests desig, ara que no podem viatjar.

Una abraçada.

M'ha semblat un relat intens i preciós, escrit amb gran sensibiltat. Ens mostra molt bé la situació d'aquesta persona que sap el que desitja, ho té aprop, però no sap com arribar-hi i finalment admet que tot ha de quedar en un desitg. Així són els amors platònics. M'ha agradat molt llegir-te. T'animo a que segueixis publicant més relats aquí.
Una abraçada.