Un passeig onríric (passejant pels quadres del Gabriel)

La maniquí, com cada dia, passejava pel bosc. Com sempre, es meravellava d’aquell paisatge. Arbres alts enmig del llac i un munt de branques que es recargolaven creant un miratge de llum i colors. Però aquell jorn havia de ser diferent.....D’improvís el cel va enrogir i les roques de la serralada van començar a obrir-se i créixer sota les seves cames .Mentre el sòl es foradava, el brancatge s’alçava amunt, amunt sense veure’s la seva fi. Com si es tractés d’un embruix, la maniquí es va enfilar en una de les rames que la van enlairar fins arribar a una altra dimensió.On es trobava?  A la lluna? En un altre planeta? No ho sabia ni li importava. El terra era lleuger i la maniquí s’hi enfonsava en caminar. S’hi sentia  com volant dins un núvol blau i , sense por, la maniquí va dirigir-se cap al cèrcol de llum blanca que ho il·luminava tot. Però en atansar-se a la claror, l’arc de Sant Martí va brollar de l’esplendor. El blau, el roig, el groc, el verd... embolcallaven aquell paratge que es va transformar en un encanteri de color.

L’ arc de Sant Martí, com una catifa voladora, es va posar als peus de la maniquí, la qual s’hi va asseure. La catifa va aixecar el vol i, al seu torn,  les muntanyes, els planetes i l’univers sencer van començar a giravoltar entorn seu en una dansa encisadora. De sobte tot es va aturar i la maniquí va reposar en un bosc màgic, ben diferent d’aquell pel que solia passejar cada dia. Aquest era un paradís  fantàstic on el cel, els turons  i les flors li xuixiuejaven els misteris de la vida, aquells secrets que mai es poden revelar a ningú però que esdevenen la clau per a l’ésser. Havia arribat al centre del món i finalment havia trobat el sentit de la seva existència.

Va endinsar-se pel boscam i passejant-hi  va divisar un portal en un tronc. S’hi va apropar, va obrir la porta i hi va entrar: un llarg passadís amb una resplendor al fons es va fer present als seus ulls. Va començar a caminar i en arribar al final....es va trobar en les escales que baixaven al menjador de casa seva. La maniquí dormia plàcidament en el sofà.