Un passeig onríric (passejant pels quadres del Gabriel)

Un relat de: Laura Serradell Meler
La maniquí, com cada dia, passejava pel bosc. Com sempre, es meravellava d’aquell paisatge. Arbres alts enmig del llac i un munt de branques que es recargolaven creant un miratge de llum i colors. Però aquell jorn havia de ser diferent.....D’improvís el cel va enrogir i les roques de la serralada van començar a obrir-se i créixer sota les seves cames .Mentre el sòl es foradava, el brancatge s’alçava amunt, amunt sense veure’s la seva fi. Com si es tractés d’un embruix, la maniquí es va enfilar en una de les rames que la van enlairar fins arribar a una altra dimensió.On es trobava?  A la lluna? En un altre planeta? No ho sabia ni li importava. El terra era lleuger i la maniquí s’hi enfonsava en caminar. S’hi sentia  com volant dins un núvol blau i , sense por, la maniquí va dirigir-se cap al cèrcol de llum blanca que ho il·luminava tot. Però en atansar-se a la claror, l’arc de Sant Martí va brollar de l’esplendor. El blau, el roig, el groc, el verd... embolcallaven aquell paratge que es va transformar en un encanteri de color.

L’ arc de Sant Martí, com una catifa voladora, es va posar als peus de la maniquí, la qual s’hi va asseure. La catifa va aixecar el vol i, al seu torn,  les muntanyes, els planetes i l’univers sencer van començar a giravoltar entorn seu en una dansa encisadora. De sobte tot es va aturar i la maniquí va reposar en un bosc màgic, ben diferent d’aquell pel que solia passejar cada dia. Aquest era un paradís  fantàstic on el cel, els turons  i les flors li xuixiuejaven els misteris de la vida, aquells secrets que mai es poden revelar a ningú però que esdevenen la clau per a l’ésser. Havia arribat al centre del món i finalment havia trobat el sentit de la seva existència.

Va endinsar-se pel boscam i passejant-hi  va divisar un portal en un tronc. S’hi va apropar, va obrir la porta i hi va entrar: un llarg passadís amb una resplendor al fons es va fer present als seus ulls. Va començar a caminar i en arribar al final....es va trobar en les escales que baixaven al menjador de casa seva. La maniquí dormia plàcidament en el sofà.

Comentaris

  • IMAGINACIÓ[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 22-03-2021 | Valoració: 8

    Valoro la imaginació que hi has posat. Pots preveure diferents finals però, no el somni.
    Perquè és un somni, no?
    El llenguatge és suficienment poètic per traslladar-te a una realitat, somniada?
    M'ha agradat.
    He inserit un nou relat meu que es titula INFIDELS; si téns ocasió de llegir-lo m'agradaria un comentari.

  • Deliciosa fantasia[Ofensiu]
    Franxavi | 23-01-2021 | Valoració: 10

    Un relat preciós. En pocs segons ens sentim inmersos en un món de somni, en mig d'una explosió de colors i sensacions.
    Enhorabona per transmetre tot això en un relat tant curtet, que ens deixa amb ganes de saber cap on més ens pot portar la maniquí.

  • L'arc de Sant Martí...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-01-2021 | Valoració: 10

    M'ha impressionat.
    El principi és: La maniquí passejava pel bosc i el final: La maniquí dormia plàcidament.
    Quanta fantasia hi ha en aquest relat, que sembla que siga real.
    Enhorabona, Laura Serradell Meler

    Saluts...

    PERLA DE VELLUT

  • Resposta[Ofensiu]
    SC | 21-01-2021

    Hola Laura,

    ja em diràs si els ha agradat als teus alumnes. Gràcies!

  • Comentari anterior[Ofensiu]
    SC | 19-01-2021

    Hola, Laura,

    sóc en Sergi Capel, la persona que ha escrit el relat "En Subjecte i les categories lèxiques". Em fa molt feliç llegir el teu comentari anterior, sembla que t'ha agradat. No soc filòleg, encara que m'agradaria ser-ho. Només soc un estudiant de tercer de llengua i literatura catalanes a la UdG, i no fa gaire que escric. Tinc més relats que van en la línia de l'absurd, però sempre escric pensant en aspectes (conductes d'algunes persones, per exemple) que formen part de la nostra societat.

    Em sembla perfecte que comentis el meu relat a les teves classes citant-me, encara que ningú em coneix. Només per curiositat, si m'ho permets, clar: a quin curs (o cursos) ho vols ensenyar?

    Perdona si he marcat el teu comentari com a "ofensiu", ja que no sé molt bé com funciona la pàgina. No era la meva intenció.

    Moltes gràcies.

    Sergi Capel

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: