Cercador
Amor platònic
Un relat de: Laura Serradell Meler- Compartir:
Puntual com un rellotge puja a l’estació del metro de la Salut. Avui vesteix molt primaveral, es nota que arriba el bon temps. No li havia vist mai aquest vestit: un vestit curt de colors marronosos i unes sandàlies que li deixen veure els peus. Seu i sota la faldilla es descobreixen les seves cuixes. Com li agradaria acariciar-les…
Fa mesos que es va fixar en ella, des que es va inaugurar la nova estació. El primer que li va cridar l’atenció va ser el color dels seus cabells: d’un blau cendra. Mai havia vist algú que s'atrevis a portar aquests colors i va pensar que es tractava d’una noia gens convencional. Aquell dia vestia uns texans i portava un jersei de llana (encara feia fred), es va asseure i va obrir el seu llibre: sempre llegia. Des que l’observava havia llegit ja tres llibres, era una gran lectora.
De fet ell la veia pujar sempre, a les 8 en punt, a l’estació de la Salut, i baixava a Gorg; allà perdia la seva pista. No sabia a quina hora tornava ni on treballava, o potser estudiava… sí, potser anava a estudiar a la plaça Universitat i a Gorg agafava la Línia 2. “Com s’ho devia haver fet abans per anar a la universitat?” es preguntava.
No sap si té parella. Sempre l’ha vista sola, però segur que a la universitat té molts pretendents. A qui no li agradaria una noia així: extrovertida, tranquil·la, intel·ligent… ¿ Bé, ell se la imagina així.
Des que la va veure el primer cop, ha seguit puntualment els seus passos. Es fixa on seu, què llegeix, com vesteix, quin pentinat porta. Coneix ja tot els seus vestits, els seus collarets, les seves arracades, els seus anells… però no ha sentit mai la seva veu. Com li agradaria…
Des del dia que es va fixar en ella no se l’ha pogut treure del cap, però sap que mai la podrà conèixer. Com s’hi podrà apropar des de la càmera per la qual l’observa? Què li dirà?:
--hola noia, fa mesos que t’observo des del centre de comandament del metro de la Sagrera i m’agrades molt. Vols venir a prendre un cafè amb mi?
El prendria per boig. No, mai la podrà conèixer. Serà sempre el seu gran amor platònic.
El vagó ja arriba a Grog i, com sempre, ella baixa puntualment.
Fa mesos que es va fixar en ella, des que es va inaugurar la nova estació. El primer que li va cridar l’atenció va ser el color dels seus cabells: d’un blau cendra. Mai havia vist algú que s'atrevis a portar aquests colors i va pensar que es tractava d’una noia gens convencional. Aquell dia vestia uns texans i portava un jersei de llana (encara feia fred), es va asseure i va obrir el seu llibre: sempre llegia. Des que l’observava havia llegit ja tres llibres, era una gran lectora.
De fet ell la veia pujar sempre, a les 8 en punt, a l’estació de la Salut, i baixava a Gorg; allà perdia la seva pista. No sabia a quina hora tornava ni on treballava, o potser estudiava… sí, potser anava a estudiar a la plaça Universitat i a Gorg agafava la Línia 2. “Com s’ho devia haver fet abans per anar a la universitat?” es preguntava.
No sap si té parella. Sempre l’ha vista sola, però segur que a la universitat té molts pretendents. A qui no li agradaria una noia així: extrovertida, tranquil·la, intel·ligent… ¿ Bé, ell se la imagina així.
Des que la va veure el primer cop, ha seguit puntualment els seus passos. Es fixa on seu, què llegeix, com vesteix, quin pentinat porta. Coneix ja tot els seus vestits, els seus collarets, les seves arracades, els seus anells… però no ha sentit mai la seva veu. Com li agradaria…
Des del dia que es va fixar en ella no se l’ha pogut treure del cap, però sap que mai la podrà conèixer. Com s’hi podrà apropar des de la càmera per la qual l’observa? Què li dirà?:
--hola noia, fa mesos que t’observo des del centre de comandament del metro de la Sagrera i m’agrades molt. Vols venir a prendre un cafè amb mi?
El prendria per boig. No, mai la podrà conèixer. Serà sempre el seu gran amor platònic.
El vagó ja arriba a Grog i, com sempre, ella baixa puntualment.
Comentaris
-
Com una història sommiada[Ofensiu]Franxavi | 12-01-2021 | Valoració: 10
M'ha semblat un relat intens i preciós, escrit amb gran sensibiltat. Ens mostra molt bé la situació d'aquesta persona que sap el que desitja, ho té aprop, però no sap com arribar-hi i finalment admet que tot ha de quedar en un desitg. Així són els amors platònics. M'ha agradat molt llegir-te. T'animo a que segueixis publicant més relats aquí.
Una abraçada.
-
Sense atrevir-se[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 12-01-2021
Un relat que m'ha agradat per com l'has contat.
A través de les imaginacions del protagonista que ens ha anat descrivint l'altre personatge. I també els seus desitjos que no es compliran per la seua falta d'atreviment.
Una noia que ell idealitza pels diferents trets que destaques d'ella: un amor platònic amb tota regla.
Una abraçada,
Helena