L'emboscada fallida (gener de 1714)

La Marianna de Copons s'arregla per rebre el seu pretendent, el baró de Le Querchois, comandant de la guarnició borbònica a Alella. Ja fa dies que ell la festeja seduït pels seus encants ja que es tracta d'una dama educada i bella.
Le Querchois arriba, li besa la mà i seuen a la sala per prendre el te. Quan només fa uns deus minuts que estan xerrant arriba un oficial de la guarnició amb un missatge per al coronel i ell li diu que ha de marxar. Ella s'ofen:
—No és de bon cavaller deixar la seva dama amb la paraula a la boca.
—Ho sé —li respon el coronel—, però si no fos per un bon motiu no ho faria.
—Què hi ha més important que una dama? Si no em dona alguna bona raó no el tornaré a rebre mai més.
I així, malgrat que es tracta d'un afer d'Estat, el baró li explica el motiu de la seva partença. No es pot fer a la idea de no tornar-la a veure.
—He rebut ordres del duc de Pópoli de marxar amb la meva tropa cap a Mataró per tal d'evitar l'assalt de la ciutat per part del regiment d'austriacistes que volen atacar-nos i endinsar-se fins al Vallès. Cregui'm —li explica el baró—, no hi ha res que m'importi més que vostè però si els austracistes prenen Mataró no podrem donar suport a la ciutat de Barcelona.
—En aquest cas —li respon la Mariana— partiu sense recança.
La Marianna viu a la finca Les Quatre Torres d'Alella amb la seva germana Caterina i el seu marit, de la família Malmercat, austracistes militants. La Finca està confiscada pels borbònics i, ella, en conèixer les intencions de la guarnició borbònica, no dubta a explicar-ho a la família. I sense més dilació es fa saber el pla secret a l'espia Salvador Lleonart, que va corrent a Barcelona a revelar-ho per tal d'evitar una matança. Tot i que el regiment austracista ja estava embarcat, encara van ser a temps de modificar l'objectiu i desembarcar entre Canet i Arenys i d'aquesta manera van poder entrar al Vallès.