Primavera 2021

Un relat de: Laura Serradell Meler
Ha arribat una nova primavera, la primavera del 2021 en plena pandèmia. I jo, barcelonina, no puc gaudir de les flors dels arbres i les plantes en plena natura. Aquesta primavera, que contemplo com floreixen els testos del meu balcó, recordo aquella primavera del 2017 en què amb uns amics vaig visitar Aitona i el seu espectacle de presseguers florits.
Era un dia lluminós i assolellat i ens vam endinsar en aquells camps que ens envoltaven amb colors rosats i olors afruitats. Tot eren rengleres i rengleres d'arbrats florits que bategaven en rosa I nosaltres ens sentiem diminuts en aquell immens deserts de flocs rosacis que t'omplien el cor de vida. Una vida que ara s'escola entre llibres, cançons i escasses trobades amb amics, parella i família. Res a veure amb aquella visita a Aitona on un munt de persones seguiem les indicacions dels pagesos que ens explicaven tot el procés per al cultiu i conservació d'aquestes arboredes i aquesta fruita tan preuada.
Aquesta pandèmia m'ha portat calma i serenor, però també molta enyorança de vida, d'aquella vida en què gaudíem de la llibertat de passejar per la platja o per la muntanya sense limitacions i en què lliurement podies seure en un restaurant o un bar a qualsevol hora sense importar el grup que fos, en què podies cantar amb el teu cor o assitir a un concert multidinari sense problemes i on no hi havia cap control per arribar a casa a una hora determinada i podies contemplar la lluna des d'una plaça solitària de la ciutat.
Avui sento nostàlgia d' Aitona i les seves flors, enyoro el cant dels ocells i sentir l'escalfor del sol a la meva pell envoltada de presseguers florits. M'agradaria poder contemplar simplement la immensitat de la natura sense carrers estrets i edificis davant els meus ulls i gaudir d'un simple passeig entre batecs de color rosa. Voldria sentir la vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: