Primavera 2021

Un relat de: Laura Serradell Meler
Ha arribat una nova primavera, la primavera del 2021 en plena pandèmia. I jo, barcelonina, no puc gaudir de les flors dels arbres i les plantes en plena natura. Aquesta primavera, que contemplo com floreixen els testos del meu balcó, recordo aquella primavera del 2017 en què amb uns amics vaig visitar Aitona i el seu espectacle de presseguers florits.
Era un dia lluminós i assolellat i ens vam endinsar en aquells camps que ens envoltaven amb colors rosats i olors afruitats. Tot eren rengleres i rengleres d'arbrats florits que bategaven en rosa I nosaltres ens sentiem diminuts en aquell immens deserts de flocs rosacis que t'omplien el cor de vida. Una vida que ara s'escola entre llibres, cançons i escasses trobades amb amics, parella i família. Res a veure amb aquella visita a Aitona on un munt de persones seguiem les indicacions dels pagesos que ens explicaven tot el procés per al cultiu i conservació d'aquestes arboredes i aquesta fruita tan preuada.
Aquesta pandèmia m'ha portat calma i serenor, però també molta enyorança de vida, d'aquella vida en què gaudíem de la llibertat de passejar per la platja o per la muntanya sense limitacions i en què lliurement podies seure en un restaurant o un bar a qualsevol hora sense importar el grup que fos, en què podies cantar amb el teu cor o assitir a un concert multidinari sense problemes i on no hi havia cap control per arribar a casa a una hora determinada i podies contemplar la lluna des d'una plaça solitària de la ciutat.
Avui sento nostàlgia d' Aitona i les seves flors, enyoro el cant dels ocells i sentir l'escalfor del sol a la meva pell envoltada de presseguers florits. M'agradaria poder contemplar simplement la immensitat de la natura sense carrers estrets i edificis davant els meus ulls i gaudir d'un simple passeig entre batecs de color rosa. Voldria sentir la vida.

Comentaris

  • Enyor compartit[Ofensiu]
    MariaM | 24-04-2021 | Valoració: 10

    Succeeix poques vegades que l'enyor, globalment, sigui tan compartit.
    M'agrada com has fet palesa la teva enyorança, tal vegada, perquè la comparteixo. Et buscaré. Salut!
    MariaM

  • Enyor compartit[Ofensiu]
    MariaM | 24-04-2021 | Valoració: 10

    Succeeix poques vegades que l'enyor, globalment, sigui tan compartit.
    M'agrada com has fet palesa la teva enyorança, tal vegada, perquè la comparteixo. Et buscaré. Salut!
    MariaM

  • Sensibilitat poètica[Ofensiu]
    Franxavi | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Un relat preciós on descrius molt bé la sensació de buidor que molts sentim en aquesta etapa tant horrible. La nostàlgia de les primaveres viscudes amb aquella llibertat que mai vam imaginar que podiem perdre. Són ja dues primaveres que ens han mig robat. Tant de bo poguem viure la propera com desitjem. Fins que arribin millors moments, gaudim de lectures profundes i sensibles com aquest relat i molts altres que aquí podem trobar.
    Una abraçada, Laura.

  • Reflexions[Ofensiu]
    TerricheT | 20-04-2021

    L'actual estat de les coses ens transmet a una irrealitat molt punyent, però ens ha tocat viure-la, i millor això que altres penúries.
    Has explicat amb poques i ben travades paraules la situació actual, i com la vius, però d'aquí a uns anys ni recordarem com ho vivíem això, la nostra memòria sols conserva aquells records agradables i mira d'esborrar els mals moments viscuts, i ens els deixa per l'inconscient adormit.

    Encara sort que et queda veure el mar quan vulguis, els d'interior no tenim aquesta sort.

  • ÉS AIXÒ COMPANYS[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 16-04-2021 | Valoració: 9

    Mira, el teu relat és un relat petit.
    Una flor escarrensida en mig del camp, pot passar desapersebuda però, ai!. Que no té com la més bella flor el seu sistema reproductor: Estams amb els seus pistils que contenen l'Estigma El Gineceu i l'Androceu. Pistils amb els seus carpels... que no fan la polinització? i la fumció clorofílica? I que no supuren nècter per les abelles fer la mel? Que no fan aquella olor? Que amb la seva senzillesa no traspassen il.lusions?
    Que no fan tant i tant bonic arreu on les veiem.... No. En un Jerro, no. Al camp.
    Així el teu relat és un relat petit. Ho conté tot. Sentiments, imatges, olors, records, enyorament,; paissatges viscuts i passejats...
    Dius molt amb no gaires paraules... el 2017 tornarà. Els nombres seran diferents, però els cirerers lluiran igual.
    Et felicito.




  • errada[Ofensiu]
    Atlantis | 15-04-2021

    m'he deixat una paraula..."val" la pena alçar els ulls

  • nostàlgic[Ofensiu]
    Atlantis | 15-04-2021

    Un relat ple de nostàlgia d'Aitona i en general de la naturalesa. Ja sé que no es el mateix, però a Barcelona també hi ha molts arbres que floreixen a començament de març de colors lila-rosat i que després es converteixen en fulles marró-vermellós...i de flors grogues...Ja que aquesta pandèmia ens ha portat a quedar-nos aquí la pena alçar la vista i gaudir d'ells.

    Un relat fresc però ple d'enyorança.

    Gràcies per passar pel meu poema.


  • Hola Laura Serradell Meler. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-04-2021 | Valoració: 10

    Se m'ha oblidat de donar-te les gràcies per llegir-me el meu poema "Amb perseverança". Molt bé, has copsat l'essència.
    Aquest relat teu li haguera posat un 100, en compte de 10, perquè està molt bé i és molt original. Tinc un relat de "Ciència-ficció", si tens temps i ganes ja em llegiràs. Gràcies.
    Salutacions i abraçades...

  • ENYORANÇA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-04-2021 | Valoració: 10

    Hola Laura, et comente que m'ha agradat molt el teu relat de "Primavera 2021", on relates "una nova primavera", amb molt estil propi de tu. És una prosa poètica molt bonica, on vius els anys passats. Viure en una una Capital, no és igual que viure en un poble. Jo sí que visc en un poble, com hauràs llegit, en la meua biografia. Visc rodejats de tarongers i no hi ha cap de presseguer. Vaja!
    Enhorabona per aquest relat, és molt descriptiu, Laura.
    Salutacions.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: