impertèrrit

Un relat de: Laura Serradell Meler
“Fotre un clau, sucar, rebolcar, cardar, catxar, xorrar, cucar, lladronar, xerricar, xuscar, boixar, piuar, barrinar, ... no sé en quines varietats dialectals dir-t'ho perquè em facis cas. Cada nit en gitar-me t'ho suplico, però tu immutable simplement em mires amb els teus ulls gelits sense cap expressió. I jo em deleixo perquè em petonegis, perquè m'acaricies i per tornar a sentir les teves mans suaus sobre la meva pell.
Arnau, no recordes quan fèiem l'amor? Quan tot era un desfici de cossos entrellaçant-se amb delit? Sento nostàlgia d' aquelles nits en què ens estimàvem, en què amb delicatesa em treies la roba mentre ens besàvem i anàvem creixent en una glopada salvatge de goig i diversió. Per què ara calles?”

Però l'Arnau es manté impertèrrit. Dret davant el monestir de Poblet en aquella escapada que van fer els dos fa més de cinc anys. Uns mesos abans de tenir l'accident de moto. La fotografia està a la tauleta de nit de la Pilar. I ella cada nit la mira abans d'anar a dormir.

Comentaris

  • sinónims[Ofensiu]
    Atlantis | 15-04-2021

    M’agraden molt els sinònims del començament....me’ls guardo per si els necessito. UAU!

  • Un 'micro'...[Ofensiu]
    rnbonet | 15-04-2021

    ...amb un final sorprenent, com cal.
    Salut i rebolica!

  • Els girs de la vida[Ofensiu]
    Pallars | 31-03-2021

    Un contrast ben palpable: passar de les alegries que et dona la vida a com te les pot treure. I el paper que juga la nostàlgia intentant recuperar els bons moments viscuts que no tornaran mai més.Trist, però ben real.
    Salutacions.

  • Hermetisme[Ofensiu]
    MariaM | 20-03-2021 | Valoració: 10

    Sí, perdre l'Arnau, el seu amor, les seves carícies, va estar una pèrdua dolorosa, però, Pilar, has pensat com estaries de no ser la causa un accident, sinó, voluntària?
    El relat expressa molt de sentiment i sortosament, un bon record.
    MariaM

  • Bon gir al final[Ofensiu]
    Franxavi | 18-03-2021 | Valoració: 10

    Molt ben escrit el teu relat. Ens atrapa desde l'inici i al cap de pocs segons ens omple de sensualitat. Fins arribar al gir final, que ens dóna un cop ben fort i ens mostra una buidor inesperada.
    Molta sort en el concurs, Laura.
    Una abraçada.

  • Ai, l'enyorança de tita[Ofensiu]
    kefas | 14-03-2021

    Quan es perd el tot és humà enyorar-ne un trosset

    Ai, l'enyorança de tita,
    de semaler, de cigala,
    de la tranca més petita
    a la fava que s'embala
    de xiulet, de pelleringa
    de llonganissa de gala
    que reclames a un difunt!

    Si vols tornar a cavalcar
    amb un mànec sempre a punt
    busca'l fora de la llar

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.25