I si em truca?

“ M'han robat el mòbil, segur, quina colla de malparits. Ja no es pot anar tranquil·la enlloc. I ara què faré? És divendres i fins dilluns no podré aconseguir-ne un de nou, amb això que el dissabte estan tancades les botigues. ..Quina merda de restricccions. I ara què faré?”.
La Natàlia es desespera. Avui, com cada dia, en plegar de la feina ha agafat el metro. No ha notat res estrany, asseguda mirava el seu mòbil i l'ha ficat a la bosssa quan ha arribat a la parada. En entrar a casa se n'ha adonat que el mòbil no era a la seva bossa. Ara el seu cap no para de donar-hi voltes.
“Les telecomunicacions haurien de considerar-se serveis imprescindibles! No pot ser que una persona es quedi un cap de setmana incomunicada. Ara no tinc ni Whatssap, ni Telegram, ni Instagram, ni Twitter, ni Facebook, ni....que faré tot el cap de setmana? I si em truca?
La parella de la Natàlia fa tres mesos que la va deixar. Des d'aleshores segueix tots els seus moviments per les xarxes socials i espera continuament la seva trucada. Està convençuda que tornarà en qualsevol moment. Per a ella no té cap sentit el motiu per qual van trencar. Segur que va ser un confusió , encara recorda les paraules de la Dolors assegudes al parc:
Natàlia, no puc més.! No em deixes respirar. Continuament m'envies whattAaps per saber on soc i què faig. No pares de dir-me coses i estàs pendent de mi en tot moment. Realment, Nati, això no és normal i no ho suporto més.
“Que no és normal, quina bajanada! Què t'he d'estrany preocupar-se pel que fa la teva parella i enviar-li missatges carinyosos en tot moment? I ara, sense mòbil, no podré ni seguir-la a les xarxes. Que faré aquest cap de setmana sense poder-ne saber res?” - La Natália se sent perduda, era un cosa que no tenia prevista. S'asseu al sofà i es posa a plorar: “I si em truca?.”