Dansa mortal

però m'ha agradat molt. I això que res en savia del Since I've been loving you, baby... M'han entrat moltes ganes de sentir-la.
No sé, potser només em queda dir que m'ha agradat. Espero que no fos un poema exclusiu pel seguidors de (Zeeppelin?) i no quedar massa malament per "encaprotxar-me" amb algo per mi incomprensible.

En fi, una abraçada... i que passis un feliç Juliol.

Arbequina.

Primer, gran sorpresa: em pensava que era l'única persona a la terra que encara escoltava aquesta canço del Led Zeppelin, per mi una de les millors que han fet. A mi també em produeix calfreds en el cos, i alguna vegada (ja fa uns anys) vaig sentirla com 20 vegades seguides mig hipnotitzat per la música.

Segon, el poema: veig que has recuperat un estil més lineal, tot i que amb imatges prous contudents. Bé, a mi no em provoca aquestes imatges la cançó, però s'ha de dir que potser sí que s'adiuent amb ella.

Per començar, m'agrada quan dius:
"un romanticisme que em sobrepassa"
entenent romanticisme això que ara ens venen, enamoraments i passió de l'absència, etc. Cert que sovint és fàcil caure en aquest parany, i jo ho faig de tant en tant amb complaença. Tot i que potser la meva edat m'impedeix que duri gaire estona.

Després m'agrada l'última estrofa. Bé, gairebé tota ella, tot i que em sobra l'últim vers (puc ser sincer, oi? Bé, sinó t'hi hauras de posar fulles...). Sobretot els primers versos:
sé que tu encara balles sobre meu,
o que jo ballo i tu t'hi mors,
són imatges força colpidores i com contraposades, de fet antiromàntiques, segons com es miri. El que no m'agrada és això de que explotarà: massa apocalíptic!

Ah, felicitats pel premi de poesia!

Xavier / Bruixot