Infidel

Imagina't que en comptes de la "pista 1" hagués insinuat 'fora de, al costat de', aleshores sí que podries discutir el post amb significat i missatge parafernal.

No ha estat aquesta la intenció i molt menys ferir algunes ànimes susceptibles. Per cert, a tu: et cal alguna pista, oi?

Hola ,
M'ha agradat molt el teu escrit, no t'havia llegit mai.

M'ha encantat el que has escrit, com ho has escrit, com ho has expressat... M'ha quedat una mica escuet.

És el primer cop que et llegeixo, tot i que estic convençuda que no serà la última!

Una abraçada i petons!

Sol_ixent

... molt bé l'idioma; arrapes idees soterrades; descobreixes secrets amagats a la memòria subconscient; humanitzes l'estol diari quotidià...
Quin vol dels Montparnasse o Montmartre antics ofegues?

Una festa reflexiva.
Molt sensual i sempre lleial a l'etimologia de les paraules que tenen la sort de ser triades per tu.

Trobo molt ben aconseguida la idea de permanència, compressió cíclica dels records i els pensaments en una situació com la que descrius.
La fotografia que has afegit (Els lligalls de la ment, em permeto suggerir) és un complement perfecte.

Especular/hipòtesi, una parella amb un potencial de descoberta molt alt.
Totes les imatges que evoquen el teu relat són precioses i molt elaborades.
Cadascú n'hauria de deixar la impressió abans de sortir d'aquesta galeria d'art.

La fatídica relació espai/temps, tan útil per controlar la celeritat de la nostra existència també la trobo encertada.

I, el gerro amb flors roges de fenc, de fenàs, de llitsó del Brachypodium retusum és una al·lusió finíssima a les seves inflorescències (suposo?).

És un goig tenir possibilitat de ser seduït per les teves sàvies/prudents imatges/paraules.

Enhorabona, Mon Pons!

Jofre.