Dones i dones

jejeje

amb rapides paraules i curts versos has sabut descriure utilitzant just quatre pinzellades una visió de les dones diferebciada per la dècada en la que viuen.

no em sona haver-te llegit abans,
seguiré passant-me per les teves lletres,
ens veiem!

Gemm@

Ostres, les dones som l'òstia, jaja... sobretot en quant a susceptibilitats...
No entenc aquesta polèmica... Bé, sí, és una de les raons per les quals no converso gaire amb les dones que no tenen tan sentit de l'humor... Em titllen de la mateixa manera que a tu, vés per on...
Bon poema, fruit de l'observació, els ulls del poeta fotografien escenes i les cuinen amb uns versos reals, tal com són...

petons Sergi

angie

Doncs a mi si que m'agrada, trobo que es divertit i m'ha fet riure.

També m'agrada com escrius

A mi també m'ha agradat.
Sóc una dona.
No m'ho prenc com si tothom fos igual.
Són estereotips que has usat per a la sonoritat del poema.

Força i literatura!

helena

a mi el teu poema m'ha agradat per la sonoritat, i no el veig pas ofensiu. Però suposo que cadascú el pot interpretar com vulgui. Per mi té un punt d'ironia curiós... i prou. I ja està.

Clar que jo no sóc una dona....

De totes maneres, suposo que hi ha qui està més a la defensiva, probablement per raons importants, que ara tampoc venen al cas.

Aixó sí, he de dir que et llegeixo regularment i que m'agrada molt el que escrius. Si us plau segueix regalant-nos els teus escrits!

Xavier

...de la dubtosa qualitat literària del " poema ", penso, tal i com diu Capdelin, que ens falta una mica d' humor i de saber relativitzar. Jo sóc dona i tinc més de 40 anys i no m'he sentit pas ofesa per aquest " poema " d'un, probablement, " NANU " que encara ha de viure molt per poder parlar de les dones i de les seves complexes vides. Ai dona que comparteixis la vida amb aquest autor!!! quant d'humor et farà falta!!!

de tanta polèmica. Crec sincerament que ens falta molt, molt, molt sentit de l'humor.
I em sorprèn també que ofengui aquest innocent i suaument irònic poema i s'accepti el de Santiago Gamboa que peca ( al final ) de generalització i ridiculització de l'espècie masculina.
Què n'és de fàcil posar-se la gent a la butxaca llepant-los el cul!
Ai, quan toques l'edat... !
Riem-nos de tot i de tots ( sense ofendre, és clar! )
Crec que t'han malinterpretat, autor...
Una abraçada.

Crec que aquest poema va més enllà d'un joc de paraules...

Però, per si de cas, et suggereixo llegir aquest text de Santiago Gamboa, a propòsit del dia de la dona treballadora:

"Las mujeres de mi generación son las mejores. Y punto. Hoy tienen cuarenta
y pico, incluso cincuenta y pico, y son bellas, muy bellas, pero también serenas, comprensivas, sensatas, y sobre todo, endiabladamente seductoras,
esto a pesar de sus incipientes patas de gallo o de esa afectuosa celulitis que capitanea sus muslos, pero que las hace tan humanas, tan
reales. Hermosamente reales.

Casi todas, hoy, están casadas o divorciadas, o divorciadas y vueltas a
casar, con la idea de no equivocarse en el segundo intento, que a veces es
un modo de acercarse al tercero, y al cuarto intento. Qué importa...
Otras, aunque pocas, mantienen una pertinaz soltería y la protegen como
ciudad sitiada que, de cualquier modo, cada tanto abre sus puertas a algún
visitante.

Nacidas bajo la era de Acuario, con el influjo de la música de Los
Beatles, de Bob Dylan.... Herederas de la "revolución sexual" de la década
de los 60 y de las corrientes feministas que, sin embargo recibieron
pasadas por varios filtros, ellas supieron combinar libertad con
coquetería, emancipación con pasión, reivindicación con seducción.


Jamás vieron en el hombre a un enemigo a pesar que le cantaron unas
cuantas verdades, pues comprendieron que emanciparse era algo más que
poner al hombre a trapear el baño o a cambiar el rollo de papel higiénico
cuando éste, trágicamente, se acaba, y decidieron pactar para vivir en
pareja.


Son maravillosas y tienen estilo, aún cuando nos hacen sufrir, cuando nos
engañan o nos dejan. Usaron faldas hindúes a los 18 años, se cubrieron con
sueters de lana y perdieron su parecido con María, la virgen, en una noche
loca de viernes o sábado después de bailar.

Hablaron con pasión de política y quisieron cambiar el mundo.

Aquí hay algunas razones de por qué una mujer de más de 40 nunca te va a
despertar en la mitad de la noche para preguntarte.... "Qué estás
pensando?"

- No le interesa lo que estás pensando.

Si una mujer de más de 40 no quiere mirar un partido de football, ella no
da vueltas alrededor tuyo. Se pone a hacer algo que ella quiere hacer y
generalmente es algo mucho más interesante. Una mujer de más de 40, se
conoce lo suficiente como para estar segura de sí misma, de lo que
quiere, y de con quién lo quiere. Son muy pocas las mujeres de más de 40
a las que les importa lo que tú pienses de lo que ella hace.

Una mujer de más de 40, tiene cubierta su cuota de relaciones
"importantes" y "compromisos". Lo último que quiere en su vida es otro
amante posesivo.

Es muy raro que entren en una competencia de gritos en medio de la ópera
o de un restaurante caro.

Las mujeres de más de 40 son generalmente generosas en alabanzas. Ellas
saben lo que es no ser apreciadas lo suficiente. Tienen suficiente
seguridad en sí mismas como para presentarte a sus amigas. Una mujer más
joven puede llegar a ignorar hasta a su mejor amiga.

Las mujeres se vuelven psíquicas a medida que pasa el tiempo. No
necesitas confesar tus pecados, ellas siempre lo saben.

Son honestas y directas. Te dicen directamente que eres un imbécil si es
lo que sienten sobre tí. Tenemos muchas cosas buenas que decir de las
mujeres de más de 40 y por múltiples razones.

Lamentablemente no es recíproco. Por cada impactante mujer de más de 40,
inteligente, bien vestida , sexy, hay un hombre con casi o más de 50....
pelado, gordo, barrigón y con pantalones arrugados haciéndose el gracioso
con una chica de 20 años.

Señoras..... les pido perdón por ello......."

Aquest poema no va més enllà d'un joc de paraules. No és ni vol ser cap retrat que s'ajusti al 100% a cap realitat, ni estava fent cap estudi sobre les dones.

És un recull d'anècdotes..., i si aixi ho hagués volgut, hagués fet un article d'opinió o un relat de critica...però no, és un poema, simplement un poema... i si, a vegades portant les coses fins a un extrem que podria arribar al tòpic a la banalitat...però que en el fons és només un exercici, un joc, un plasmar diferents realitats.

Tot el que dic al poema és cert. Com podria fer 50 poemes amb altres veritats, i parlant d'homes el mateix. No va més enllà. Ara bé, si algú vol anar més enllà i atribuir a un poema d'altres coses, tothom és ben lliure...

Referint-me als dos comentaris fets fins ara, crec que us ho heu agafat com un article d'opinió, el que només és un joc de paraules, un exercici de provoació en tot cas, però no cap radiografia de la dona.

Masclisme? no el veig per enlloc. (ara bé, s'ha de llegir entre linies i no quedar-se a la primera reflexió)

Exacte: et tenia per una persona més intel·ligent i lúcid. Aquí, malauradament, has perdut el decòrum i la forma. Saps perquè? Perquè no has entès bé la cita de Goethe: "No n'hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n'hi ha prou de voler, cal també fer-ho"

Aquest escrit en forma de poema el trobo masclista: l'etnografia i la sociologia moderna és fragmentària perquè no pot ser d'una altra manera. Un exemple, la mateixa vida en el camp és fragmentària, si tu vols, però no s'organitza totalment en categories etnològiques familiars, com si d'un regne (animal) es tractés, o com si fos un concert econòmic, o un credo religiós.. En definitiva, no tenim, a la fi, més que un conjunt d'anècdotes, i això, en el millor dels casos, no podran anar més enllà de la pura contextualització. O sigui, que els arbres mai no ens deixaran veure el bosc, segons qui? Segons tu?

Aquest discurs, amb la seva retòrica visual, depenent de la confecció de l'escriptura, subverteix els pressupostos ètics de l'etnografia-sociològica i només pot conferir-nos un sentit de compensació en el fracàs, des del qual queden buits de contingut tots els significats possibles.

No vulguem inventar la sopa de l'all, sis plau.



Maria Farnés

farnes06@hotmail.com

Si que t'has ficsat poc i malament en les dones.
Les de 40, no estem en crisis,estem descubrin que encara som joves i podem fer el que volem. Les de 50 ja estem de voltes de tot i fem el que ens surt dels ... tot menys mirar la Patrìcia, que és patètica, pobreta .
Les de 60 en amunt ens possem el món per barret i àpala a viure i fer tot alló que ens agrada, que ara ja ningú ens pot aturar.
:-) Pilar