tornoa estar a cardedeu irecrodo que l'estiu passat em feres companyia.

A Barcelona sóc "llu6na6" perquè sóc força analfabeta informàtica.

m'agradaria recuperar-te tot i que sospito que ja està molt ocupat amb molts d'altres relataires.

Vull dir-te que he guanyat el premi d'un quart de milió a terrassa (Òmnium Cultural) i que acabo de guanyar el d'Amics del "Montseny" de 200 mil i un amarista.

No t'ho dic per "fardar" només t'ho dic per compartir la meva alegria amb tu.

Deuni dó el teu poema...Té una notable complexitat d'idees trabades fascinants;
la que m'ha agradat més és aquest fragment.

" a caure en pous de lletres
plens de llàgrimes fins al final"

el poema d'en Lizano, aquell senyor de la llarga barba blanca que s'autoqualifica de "libertario"
Al saló de lectura de B T B, VA LLEGIR, SEGONS ell el seu millor poema: "Mierda"

N'hi havia per a llogar-hi cadires. El teu s'hi assembla de bon tros. Boníssiiiiiiiiiiim!

Els camps i els conreus, si poguessin, t'aplaudirien...

A reveure!

i que no estàs enfadat amb mi...

Torno a dir-te que a Cardedeu sóc "estrangera"
però suposo que no tens temps i ho comprenc molt bé.

Que siguis MOLT feliç jaume i, com sempre, rodejat, immers, vessant, exultant d'AMOR

estic segura que arribaràs a publicar, si és que encara no ho has fet, algun llibre de contes poètics delicats, RICS, i extraordinaris com aquest.

Si no et sap greu m'agradaria poder publicar-lo a la revista "Espais" del proper setembre, i si no, el que ti vulguis.

penso que tu, en el relat, t'hi reflecteixes plenament. Tens ales d'imaginació, arrels de cultura i percepcions. Ets un arbre, que de nit, pot volar i transformar-se en ocell, elf, infant o la sirena més seductora.

ets com les flors més belles i en tu, i en tots els éssers humans és clar!, si se sap buscar, hi vibra la creació entera.

gràcies per la felicitació i per donar-me ànims. Mai em falles. Com n¡ets de GENEROSA, ROSA!

trenes les imatges amb una habilitat sorprenents...

Et felicito i t'agreixo la felicitació. Sóc com una nena petita jo, m'agraden els afalacs.

m'agrada haver-te tornat a trobar al meu camí de lletres, Leela!

a la que personifiques tan bé. perdona el despiste en llegir el títol.

una abraçada!

escrius molt bé, t'expresses amb gran fluïdesa i fas posar la pell de gallina.

No sé si has conegut na persona així o no, però seria lògica la reacció subsegúent.

penso també que aquestes persones no són conscinets moltes vegades del mal que stan fent. heus ací el PODER dels missatges televisius i dels mas-mèdia, el PODER de menjar-nos la ment i apoderar-se de nosaltres i deixar-nos fets uns parracs.

tan si és o no viscut, el que relates m'ha impressionat.

Gràcies per felicitar-me i donar-me així una alegria i un gest sincer d'amistat. T'ho agraeixo molt, de debò Basilea!

d'ací d'allà. gràcies per felicitar-me Sr. Bruixot. Com van els teus encanteris?

A quantes princeses has fet tornar en granotes?

veig que escrius reflexivament i que els teus ulls segueixen tan vius i somrients com sempre.

gràcies per recordar-te de mi, bon estiu i bons encanteris!

he guanyat el premi de poesia al Montseny.

Et llegeixo i m'agrada passejar-me pel teu jardí ple d'aromes, d'alès i de carícies.

gràcies.

que senzill! Que meravellós! Quin embruix!

Massa bonic per a ser veritat..., o no?

que vinc!

(és broma, esclar!No t'espantis xaval...)

que bonic i que difícil, incòmode a vegades, quan es desfà el núvol lluminós de l'enamorament i toquem de peus aterra

i el mirall, cruel, ens mostra, cruel, el lleig d'aquell que veiem tan MERAVELLÓS.

però l'utopia ens empeny fins al cim, malgrat el cim sobrepassi núvols i estels.

una abraçada guitarrista que cantes a la vida i a la joia!

tens tota la raó! jo em podria dir "Angústies" o "Mare de Déu de l'Empenta"

El que passa és que m'agrada molt la filosofia, els plantejaments que es fan i s'han fet al llarg de la història, els grans pensadors, davant de les preguntes eternes.

Sono com a desgraciada, però més que això el que sóc és ENCURIOSIDA; m'agrada mirar amb ulls ben oberts les necessitats que tenen els humans, les mancances, la injustícia que escampen els poderors pertot arreu...

En fi, que sóc una "ploramiques", però ric molt, t'ho asseguro.

I em fa MOLT,MOLT FELIÇ trobar-te prop meu comentant-me. una abraçada immensa, Xisca!

Red, m'has deixat bocabadada i esmaperduda.

Fas un joc d'imatges i de paraules sorprenents.

potser estic un poc o un molt ESPESSA, però crec que vens una mica al meu poema "Mòbils"
que és un poc MOLT BÈSTIA però que vol expressar que moltes vegades, gairebé totes, el perill real som nosaltres.

felicitats per aquesta cpacitat de mostra i mostrar-te.

T'agreixo el teu comentari i que m'hagis fet un poc de companyia,. Gràcies!

ets un gran escriptor. tens una capcitat de percebre i trametre vivències de móns interiors d'infinits matisos.

No t'has presentat mai a algun concurs? penso que pot escriure contes, novel.les...i el que et proposis.Penso també que deus ser MOLT bon lector i un genial observador de la realitat visible i també de la que s'amaga rera o DINS del visible.

Moltes felicitats Jofre! ENDAVANT! la vela a tots els vents que l'aventura s'ho val.

molt agraïda per llegir-me i comentar-me; per fer-me una estona de companyia. Una abraçada!