Cercador
Esdevenir
Un relat de: BruixotEsquivo el present
dualitat de l'existència
que esdevé il·limitada
Impugno la identitat
simulacre del subjecte
que trastoca el sentit
Cal beure de l'ampolla
per passar per la porta
Mentre creixo decreixo
apropant-me a l'instant
en que aclucaré els ulls
Diluint-me en la paraula
que em destitueix del verb
esquarterat del món
Cal menjar del pastís
per veure-hi més enllà.
La paradoxa és esdevenir
mentre deixem de ser.
Comentaris
-
Bon dia Esdevenidor[Ofensiu]umpah | 07-09-2006
Primer de tot vull donar-te les gràcies pel teu comentari del meu 'monstres'. Sempre és un plaer que la gent que escriu bé et faci bones valoracions.
Respecte aquest teu escrit em sembla que sobren paraules, doncs ja queda clara la qualitat i el sentit.
Anem creixent i decreixent sempre ?
Potser si o potser no, aquí tinc dubtes.
Una abraçada i fins aviat. -
Complicadet...[Ofensiu]Arbequina | 21-07-2006
Però el que he entés ho trobo meravellós.
"La paradoxa és esdevenir
mentre deixem de ser"
Això ho he trobat genial. Aquest és un tema molt usat pel Quevedo (que jo admiro tant) i llegin-te, creu-me, no el trobo a faltar.
Sí, és curiós com mengem el temps...
Un molt bon poema.
Una abraçada.
Arbequina.
-
t'havia perdut per entre la munio de relats desperdicats[Ofensiu]estrangera | 18-07-2006 | Valoració: 9
d'ací d'allà. gràcies per felicitar-me Sr. Bruixot. Com van els teus encanteris?
A quantes princeses has fet tornar en granotes?
veig que escrius reflexivament i que els teus ulls segueixen tan vius i somrients com sempre.
gràcies per recordar-te de mi, bon estiu i bons encanteris! -
ambre | 12-07-2006 | Valoració: 10
M'he refugiat en els teus poemes després de navegar infructuosament buscant un relat que em deixés participar en el "joc" dels comentaris....
Més enllà de paraparèmies, el teu poema té la perfecció i l'elegància que la transcendència del tema es mereix. -
La paradoxa[Ofensiu]instants | 21-06-2006
és esdevenir mentre deixem de ser.
la dificultat recau en esdevenir i ser, diuen que la coherència en la vida d'un mateix o un principi per a acostar-s'hi, ja que la vida per a cada qual és diferent; és ser lineal entre el que dius, el que penses , el que fas i el que sents. Mite o realitat ? depèn d'un mateix. La paradoxa és que mentre ens preocupem per esdevenir no som qui volem ser i avegades qui som no quadra amb l'esdevenir que tenim.
Per tant, fes el que sentis, digues el que penses i pensa i sent obert a aprendre de l'únic que tens: la vida.
Salut,
Feia temps que no et comentava i llegia, o llegia i et comentava?
Apalí, una abraçada. -
He associat el poema a la frase prou coneguda...[Ofensiu]angie | 30-05-2006
"Caminante, no hay camino, se hace camino al andar". I no em preguntis per què... És el que m'agrada dels teus poemes, em creen imatges, associacions, hi planto ambients... I avui t'ha tocat a tu, jeje... I aquest el trobo especialment rebel.
Tot és un fer i desfer, tot es transforma, el gran es torna petit i per què no, de vegades, els somnis s'apropen a la realitat, mentre aquesta desapareix i ja n'és una de nova, totalment paradoxal... Aquests quatre versos en cursiva, amb el verb beure i menjar, els he entés com uns versos en off, els primers potser com dient de tancar els ulls davant el que no agrada?, i els segons, acceptant el que vivim per continuar avançant?.
Xavier, avui no tinc gaire el dia i potser ho he vist tot d'un color més fosc del que és en realitat, ja m'ho diràs...
Un petonàs,
angie
l´Autor
102 Relats
723 Comentaris
211898 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.
Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a
bruixot.blogspot.com
AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.
Últims relats de l'autor
- De la Pel·lícula, la Última Escena
- Bucle
- Gota
- Protagonista
- Som bosc
- Taro
- Príncep del tàrtar
- Consells a un bou a punt d'entrar a l'arena
- Desitjar és guanyar: una rèplica poètica a un poema de la gypsy
- Mots Fènix (Poema de l'allan lee reescrit pel Bruixot)
- Observat
- Es crea l'Univers
- Miserere
- Cram le uid
- Nit a Palau (per il·lustrar)