Cercador
càmping
Un relat de: estrangera- Compartir:
La il·lusió brilla als ulls com la llanterna
dins la tenda al càmping de la vida, quan vaig pel carrer
i duc un remolc d'amors viscuts, d'evaporats flascons
closos d'enyor, en dies mal tapats.
En va clavo les piques. En va alço parets i escullo
la vivenda. Perquè el meu cor, obrint les eixalades ales,
se m'endurà confins de mi enllà. Poltre furiós,
camps a través del jo. I el deixo fer. Perquè, de cert sé,
que en resistir-m'hi, m'estimbarà, explosionant l'adéu
penya-segat avall per sempre més.
Comentaris
-
poesia/prosa poètica[Ofensiu]foster | 12-08-2005
M'agrada, tu! I en això de dominar la llengua, em sembla que ho fas tan be com amb el poltre.
Bé, miraré més poemes teus, faré una excepció, però, amb tot, t'incitaria a esciure un text seguit, un discurs més concret, sense la suggerència dels versos. Estis segur que hi tens fusta, de narradora!
foster
Ah, i gràcies per l'encantador comentari i l'exageradíssima puntuació.