harikiri

Un relat de: estrangera

I pico la porta tancada del dia,
que lentament s'obra i es desdoblega.
Ventall xinès de formes i pintures
delicades i exòtiques.

Veig la casa de bambú. - Madama Butterfly -
I espargits pel terra, com els respirs,
pètals d'una estranya bellesa, aromada
finitud. I veig el somni. A mi. A tu.

Tots fets rodes de cotxes i ambulàncies.
Cues d'autobusos i hores d'asfalt.
Quan l'instant mora al peu del seu altar.
- amb el mai-més clavat a les entranyes -.


Comentaris

  • He sentit el bambú[Ofensiu]
    Gertrudis | 06-11-2007 | Valoració: 9

    En els teus versos hi ha dolor, mort, sentiment. Una délicia.

    Clàudia

  • amb el mai més clavat a les entranyes ...[Ofensiu]
    blaumar | 18-09-2005

    Deliciós i dolorós.

  • instants | 17-09-2005

    Bones, m'ha fet feliç el comentari que em vas deixar a la puta consciència II, m'agrada que la gent tingui la capacitat de deixar-se emportar per les paraules i naufragar amb elles i les sensacions, potser, i crec i et sóc sincer el comentari de sóc més gran que tu i tinc més experiència em sobrava, en l'aspecte que és cert que l'experiència és un grau, però saps tan bé com jo k la saviesa de viure i d'aprendre no té edat i tots passem els nostres procesos i cadascú el viu diferent. Fins i tot, els nens de cinc anys, com tu molt bé sabràs, són molt savis si els hi respectes. No m'agraden els límits i menys els de l'edat.

    Pos na, un besote i una abraçadota
    et deix el meu hotmail cigomatico2003@hotmail.com

    PAu

  • Llibre | 12-09-2005

    M'ha encisat aquest començament:

    I pico la porta tancada del dia,
    que lentament s'obra i es desdoblega.


    És senzill, clar i directe. I sobretot (i això és el que m'ha agradat) expressa aquesta incertesa davant el nou dia que ens desperta i espera el nostre caminar.

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: