atrapats

Un relat de: estrangera

Atrapats. Estem atrapats. Entre plors, rialles i sospirs.
Atrapats en el temps, lliures però de palpar les reixes
invisibles que ens circumden. - infinit espai infranquejable -
Quan les nostres mans atrapen per sorpresa
un poc de llum, un poc d'aigua, un poc de set.

I allarguem els ulls pel cel asserenat d'estiu. a l'hora
que el capvespre malda, delerós, per atrapar un bri de sol adormit, delicada bellesa d'esfilats cabells de núvols tenyits d'or i melangia. Perfumada tristesa del captard.



Comentaris

  • Com diu instants...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 27-08-2005

    crec que cada cosa canvia depèn de l'actitud com es miri. Ara bé, això no treu que hi hagin instants (je je) en què ens sentim atrapats, ofegats, empresonats... per una relació, per una nit, per un món, etc.
    És lògic que existeixen aquests moments, i llavors quan un raig de sol esgarrapa la tristesa presa del captard, ho podem veure com un petit regal!
    Un relat ple de lirisme i perfumat amb aromes plaents tot i el tema.

  • I si el món és una caixa, per què no la reciclem?[Ofensiu]
    antonvaitot | 26-08-2005

    Prova de sortir d'aquesta caixa en la que ens trobem tancats. Gran però caixa. I si ja és car agafar un bitllet de tren o d'autobus prova d'enfilar-te i mirar que hi ha darrere d'aquest gran escenari que no encaixa. Maleïda platea! Ni tancant els ulls tot deix' de ser com era.

    El món com una caixa: nosaltres tancats i esbufegant.

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • entre l'espasa i la paret?[Ofensiu]
    instants | 24-08-2005

    En resposta al teu comentari, m'agradaria dir-te que el senit no és estar atrapat sino que un té la llibertat de viure i triar els camins k vol seguir... jo tinc la sort de poder-ho fer, no sé perque`però és aixi, i no em sento atrapat ni tinc por de ningu ni de viure situacions noves, és més sóc conseqüent amb elles, sigui per a bo o per a dolent, tant m'és perque aprenc de tot i de tothom i de mi mateix també. Pos naà.

    una abrçadota ben forta.

  • reflexions en l'estiu pensarós[Ofensiu]
    Gica Casamare | 18-08-2005

    gràcies al teu comentari he trobat aquest relat, que curiosament entra en les meves darreres reflexions d'estiu pensarós. Estic d'acord amb tu, que la llibertat que tenim està limitada i putada, una llibertat en fora, mai cap dins, cap al consum (música, cossos, roba, ...), fugim de la intensitat interior, busquem el gaudi instantani que sempre podem comprar (pagant de diferents maneres) però que mai ens treballem ni lluitem per ell, som una societat que no està preparada per sofrir... ni per lluitar.
    Literàriament t'haig de dir que m'encanta el teu canvi de ritma, del "retret" primer, a la melangia dels últims versos. M'encanten els canvis de ritme que sacsegen al lector.
    Una abraçada

  • instants | 18-08-2005

    m'agrade però no comparteixo el contingut, estàs atrapat si ho vols viure aixi, o tot, poden ser petits regals.... depèn de com ho visquis...