Cercador
desafiament
Un relat de: estrangeraDins del silenci cabalosós
d'un riu sens aigua, vaig;
barqueta de paper
inundada de lletres;
fendint la set de l'aigua evaporada,
que escolta el dring de perles i respirs
desgranant-se als dits finíssims
dels capvespres;
collaret trencat de l'horabaixa;
Comentaris
-
graciés m'ha tocat[Ofensiu]Epicuri | 21-01-2008
Ansio
i em deleixo
per contactes
d'aquesta mena.
Acepto plena
i serenament,
collaret trencat
de s'hora baixa;
El desafiament. -
M'agrada bastant!![Ofensiu]Unicorn Gris | 23-03-2007 | Valoració: 8
Està molt bé aquest petit tros de poesia!! Felicitats, "estrangera"...
Ara, la longitud és el que em desencanta una miqueta. No t'animaries a arriscar-te a fer-ho més llarg?? Vaja, per preguntar...
Apa, salut!! -
felicitats[Ofensiu]jaumesb | 24-07-2006 | Valoració: 10
pel premi
i si proves l'aigua real?
he d'anar al camp hi he de fer cremar el foc de l'amor
molts petons per la teva filla i per tota la teva família
molt bon estiu teresa
-
Hola, Teresa![Ofensiu]ROSASP | 18-07-2006
Quan te'n adones que escrire és somiar, aterrar, nedar, volar, recollir i desgranar sentiments, sensacions, idees...
Aquest viatge continu que esclata ple de lletres dins teu és un desafinament cara a cara amb el temps i l'espai limitat. No com una lluita per canviar el camí, més aviat un serpentejar conscient per cada instant, seguint el corrent d'aquesta vida que mai sabem cap a on ens porta.
Un poema ple de coherència i valentia; breu, però immensament intens.
No t'he pogut felicitar fins ara...
Enhorabona pel premi, per tants premis guanyats, per no defallir i donar nous sentits a les paraules.
No paris mai!
Ja saps que et llegeixo, que som molts els que et llegim i apreciem la teva obra.
Molts petons! -
ambre | 16-07-2006
Preciós estrangera, vas desgranant les imatges riu avall d'aquest desafiament ....
Felicitats per el premi de poesia al Montseny
-
Tant se val, sempre seràs tu LLUNA: ets inconfusible.[Ofensiu]Jofre | 13-07-2006 | Valoració: 10
[si se'm permet]
Enmig d'un univers silenciós (immens riu sense aigua) compto estels i planetes.
I et veig a tu (i somrius; ) com una barqueta de paper inundada de lletres.
Has vençut el vespre i el Sol es pon ( ets un collaret trencat de l'horabaixa ) mentre atresores perles i respirs i et vesteixen núvols d'una suavitat exquisida.
És de nit: la poesia em captiva i m' il·lumina el teu enginy.
Enhorabona ( ""Estrangera"" in the night, exchanging glances...) ; )
[si se'm permet]
·Jofre·
Valoració mitja: 9.2