Biografia:

He arribat als 20 anys, i embafat del nihilisme que devora la societat en la que visc, me n'he adonat de sobte que fa molt que escric. No, escriure potser no és la paraula. Seria més adequat dir que escupo en un paper, o en un teclat, tot allò que sento dins i que tant poca gent és capaç d'escoltar.

El món que m'ha tocat no m'ha agradat mai gaire, i això se'm nota des de fora: estudio clàssiques -símptoma inequívoc de que tinc un cor que enyora temps passats que no he viscut-, i adoro la música i la Poesia com a mitjà d'evasió, d'abstracció i de vida. Estimo Barcelona perquè és una ciutat feta amb sentiment quan la mires per dintre, cosa que faig cada dia perquè hi visc a prop.

Estic convençut que totes les meves experiències vitals són tan avorrides que es podrien resumir amb una paraula. El problema és que, aquesta paraula, encara no l'he trobat.