Poema a Grècia

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

Has passat mai per entre els Propileus d'Atenes,
i t'has trobat fitant de cara el Partenó?
L'has vist, silent record de gaudis i de penes,
com si de Pèricles servés tota esplendor?

Has passejat potser per l'Olímpia runosa,
i has contemplat el temple destruït de Zeus?
Si guardà de Fídies l'estàtua més ditxosa
el déu de la fitora ja el va tombar als seus peus.

Has enfilat, amb pas lent, la Via Sagrada
del Santuari fundat allí en el Parnàs?
La màgia del lloc on Pitó fou derrotada
en el marbre i la terra per sempre ha romàs.

La llum d'aquell sol no ha banyat mai tes pupil·les?
El mar de l'Egeu no ha il·luminat mai ta pell?
Qui t'ha vist, ni ciclops ni Quimeres ni Escil·les,
res ja no el separa d'un paisatge tan bell.

Perquè lluny de tu, Hèl·lada, ja no hi sé viure
avui mateix voldria fer-me polissó:
i, així reclòs, no sortir més a l'aire lliure
fins veure Súnion retallat a l'horitzó.

Comentaris

  • Aiii...GrÈCia GrÈCia...[Ofensiu]
    afrodita | 06-10-2006 | Valoració: 10

    Un dels meus somnis sense cap mena de dubte...estudio història de l'art i sóc molt aficionada a la mitologia...feia temps que no llegia aquest poema i tot i que ja te'l vaig comentar ho torno a fer perquè m'encanta la temàtica, com està escrit i del que parla...

    Un petó amb tot l'amor jiji

    AfrOditA

  • eis!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 10-06-2005

    m'has fet recordar una Grècia que ja no recordava...
    gràcies!
    Sílvia
    Salut i viatges!

  • La descripció és molt bella[Ofensiu]
    blaster | 26-02-2005 | Valoració: 8

    És realment encantador, em quedo amb la decripció ja que em recorda molt a les de Wordsworth que són escrupulosament minucioses. Sembla que hagis descrit els nou mesos que vaig ser hoste d'Hèlade, és realment sublim.

  • felicitats[Ofensiu]
    afrodita | 26-02-2005 | Valoració: 9

    Realment un poema impressionant, precios, sempre m he sentit captivada per Grècia i espero poder anar-hi algun dia, gracies per haver-me fet sentir una mica més a prop, et seguiré llegint
    Molta sort,llum i amor

    AfrODitA

  • es meravellós[Ofensiu]
    AINOA | 25-01-2005 | Valoració: 9

    Es molt bonic.
    Mha semblant anar viatgen per Grècia, mentres anave llegit el teu magnific relat.

  • responent dues preguntes... xd[Ofensiu]

    "Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria..."

    Sí que la conec aquesta elegia, és molt maca, i com a mínim em va inspirar l'última part del poema... De Carles Riba recomano les traduccions dels poemes de K. Kavafis, hi sóc addicte :P.

    I eppi, vaig a la uab i no a la ub... encara que la tenia més a prop, em va donar més per la gespeta bellaterrenca que per un edifici cèntric que sembla un monestir vell...

    Salut!

  • I qui no es fascinaria...[Ofensiu]
    eppi | 24-01-2005 | Valoració: 8

    Qui no queda encisat per l'esplendor de grècia? El que té de bo el teu poema és que has sabut captar l'essència del que molts sentim per aquell país.

    (Per cert, jo també estudio filologia clàssica company, no ho faràs a la UB?)

  • A mi també m'agrada[Ofensiu]
    Lavínia | 24-01-2005

    Grècia, l'Hèl·lade, i he vist tot això que tu també descrius amb mirada subjectiva i crec que Grècia és el bressol de tota la cultura d'Occident. T'has llegit el poema "Súnion" dins del llibre "Les elegies de Bierville" de Carles Riva?

    Una abraçada.

Valoració mitja: 8.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

43201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)