Doncs sí, és una situació ben extranya. Ens fiquem a llocs on compartim coses i que perduraran allà pels segles dels segles. Aquí, com dius, perduraran els relats, un fet que fins i tot trobo entranyable, bonic. Però a les xarxes socials hi queden fotos, converses, comentaris, vídeos, llocs on s'ha anat, etc. Hi ha gent que les fa servir exageradament, i quan morin quedarà tot allà, fins i tot amb la possibilitat de seguir interactuant amb el difunt.

També ets mestra? :) Jo tot just vaig acabar el curs passat i només he pogut treballar un parell de mesos. A veure si mica en mica hi va havent més sort. Ara em poso amb el Gran en Llengua i Literatura Catalanes jo (abans Filologia Catalana), que el saber no ocupa espai!

Gràcies pel comentari, la veritat és que és una manera més d'exclusió i marginació, fem de la llengua catalana un aspecte elitista i difícilment accessible de la nostra cultura, només pels "d'aquí". Fas ben fet parlant en català absolutament a tots els clients, si els costa d'entendre se'ls parla més a poc a poc i llestos. Si ells et demanen educadament si els pots parlar en castellà perquè no t'entenen també canvies de llengua, però demostrant que aquí tenim una llengua pròpia i que el més normal és parlar-la i saber-la.

Salut!

Gràcies a tots dos per la valoració! La veritat és que és un text curtet i senzillet però que a la gent que l'ha llegit li ha agradar. AVERROIS, amb una dona no faria pas les coses d'aquesta manera, només faltaria! De cab... en aquests temes ja n'hi ha prou pel món com per afegir-me al club;)

Moltes gràcies Lluís! Valoro molt el que em dius i estic pràcticament d'acord amb tot. Tota crítica constructiva és benvinguda i, sens dubte, la teva ho és. Espero que si algun dia tornes a passejar-te pels meus escrits tornis a fer-me les recomanacions que creguis pertinents.

Fins aviat!

Moltes gràcies Aleix, valoro molt les teves paraules i res m'alegra més que saber que unes línies escrites per mi serveixin perquè algú altre passi un bon moment. Aquí a relats en català, per ara, hi tinc poqueta cosa, però, com en el relat, pots caminar una estona més amb mi tot passant-te pel meu bloc personal "Camí de l'horitzó"(http://camidelhoritzo.blogspot.com/) on hi trobaràs aquest text i molts altres de tipus i temes diversos, que pots escollir mitjançant un "menú" a la dreta de la pantalla ;)