En pluja d’abril,
la serra s'esclata:
catifa d’or verd,
roselles de grana
conreusde que s'encenen,
i zum-zum d'abelles
temptejen els sols
argelagues fresques.
Ningú es fixa prou
en rogenques clivelles
de l’erm que es desvetlla
el son de poncelles.

Tornant al bullici
pedrega ben fort,
fent xiular armelles
despertant quan jeien.
i s’omple el pendís,
de bellesa eixida
repic de campanes.
a l’horta envaneix.
I dalt de la coma,
sentinelles mouen
fent-hi tombarelles
verals d’enyorança,
pins del coster,
branques novelles
miren a ponent.
I vistes de lluny
semblen com titelles,
caprici dels homes.
Un cop son aquí,
ni tant sols estrelles,
ni els vents més sorruts
els faran mai fora,
ni el trau contingut
de relles llaurades,
El temps vestirà
la coma altre cop
deixant de record
les estampes belles.

: )))

Lo de la inversió a la inversa és genial. I vol dir que ho has entès millor que el que ho ha escrit!!!
De pas m'ha recordat aquella dita que diu: "les promeses tan sols comprometent a qui se les creu".

Com és la vida, no?

I com és, doncs, que els de Barcelona encara el deixen seure en un escó de l'Ajuntament?
I com és, doncs, que els catalans encara el deixen seure en un escó del Parlament?

Com és que encara va amb la cara ben alta?

Tu ets ciutatà de Barcelona?

Jo no.

Amb dret o sense dret, com les consideres les infidelitats màximes?

Vols dir que no és una mica curt?
Vaja, dic jo, no sé.

... el potes llargues(Joan?)
no serà pas el mans llargues (Jan del turbant?)

ara només queda que quedis subcampió de Catalunya... i no tan sols dels constipats.

és el començament d'alguna història o n'és l'acabament?

... i va.

Molt bo

Sí, esta be.

Molt be.

A veure com segueix.

A veure com seguirà baixant el tren, el riu i el relat.