Oda a la causa -femenina-

Un relat de: elbulli
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella i tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
migjorn enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
valenta,
desvetllada i feliç!

Oh, com m'agradaria tornar a néixer a Sirte
a Gaberoun o a Fezza
si el néixer es pogués tornar a fer,
o a dir, o a somniar
si com l'ocell que deixa el niu de la mare,
s'hi pogués tornar
i no com l'home que se'n va del seu indret,
a lluitar per no voltar
i ja ben lluny morir
i aquesta terra deixar
per llibertat del plor donar
Oh, si jo pogués
les llàgrimes de les dones
estalviar el vesar

Oh, gran Faraó beneit
Oh, gran cabdill de les mil tribus
Oh, anarquista redimit
Oh, gran maquis perseguit
Oh, quin gran plor
orfe de llàgrimes vives
Qui et plorarà
si no et ploren les dones
vídues per la perduda guerra
que ja no les lliurarà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer