res és escrit

Un relat de: Endevina'm

Res era escrit, i tot estava per escriure.
La veritable raó del seu ésser no tenia raó.
La seva fantasia era un udol a la nit clara de lluna plena.
La sang brollava a raig.

Comentaris

  • Tornem-hi !![Ofensiu]
    Annalls | 08-01-2014


    Un adolescent (res era escrit... , no trobava la raó del seu ser).
    Volia des afogar-se d'alguna cosa udolant a la lluna...
    La sang... el patiment?

  • Doncs si que t'havia llegit!!![Ofensiu]
    Annalls | 30-10-2013

    Me'l expliques?
    Anna

  • Enigma!!![Ofensiu]
    Annalls | 30-05-2013

    Parles d'Adam? HA ha ha!
    D'on brollava la sang?

  • quatre ratlles[Ofensiu]
    elbulli | 01-11-2011 | Valoració: 9

    Vols dir que no és una mica curt?
    Vaja, dic jo, no sé.

  • curiós[Ofensiu]
    Fidel Català | 13-02-2011 | Valoració: 9

    curiós coma a mínim, em costa copsar la seva intenció, però tot em porta a veure un home llop, o alguna cosa similar. Perdona si vaig errat.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

65 Relats

270 Comentaris

45064 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni