Cercador
SIBILA
Un relat de: elbulli- Compartir:
SIBILA
Cienfuegos.—Lacondesa de Castilla.
La cambra rodona
Posada à mitx-dia,
Que tè 'n la finestra
De seda cortines,
Marfil en lo sostre,
Y à terra catifes,
La"cambra és rodona,
Rodona y polida,
Es cau de la fura que 's diu Na Síbila.
La qu' es del rey reyna
Y'l rey tant estima,
De galtas de rosa,
D' ullades qu' encisen,
De trenes de seda,
De boca petita,
D' ànima dampnada,
Cruel, venjativa.
Es l'encisadora que 's diu Na Sibila.
Lo rey que 's doblega
Al pes de la vida,
Y encara demana
D' amor les follias,
Qu' als peus d' una dona
Tremola y sospira,
Que prega y no mana
Ab veu enfosquida,
Es lo rey En Pere qu' ha mort à sa filla.
— Siàune piadosa
Ma dòlça Sibila;
Un bes que 'm retorne
La vida que 'm mimva.
Una tendra ullada
Que 'm mostre lo dia.
Ombres me rodejan
Del infern sortides;
Fóra r amor que 'm désseu, conhort y vida. I
— Ün bés de mos llavis
Val mes de cent viles;
Per sols una ullada
Coronas voldria. —
— Tinch vilas per darvos. —
— I un ceptre 'm darieu? —
— Si ho fés, per a péndre'l'
Mon fill s' alçaria.
— Quan tem lo rey En Pere fills y justícia?
— No 'm digueu, senyora,
Lo que massa 'm diuhen
Un bes y una ullada
Donaume, m' aymia.
— Un rey sa corona
No nega à qui estima,
*Y teniu coronas
Per. dar|si volieu:
Sols en un jorn guanyareu la de tresillas.
— iNo r hagués guanyada
Pot ser dormiria! —
— Donaume Valencià,
La sultana altiva,
Qu' un jorn per venjarvos
Son bronze foniau
— Encara, senyora,
La sento quan crida.
— Ja no crida,»que 's morta, s' ha mort captiva.
Síbila 65
Deume Çaragoça
De castells guarnida.
— ^La sanch dels Urreas
Va tacaria à Epila.
— Si allí 'm coronesseu.
Jo vostra seria.
— Lo cap d' En Cabrera
Desd* allí m' ovira.
—També us veu, desd' Ampurias, la vostra filla.
— No vullàu lo sceptre,
Massa us pesaria.
— A vos no us pesava
Quan tant lo voliau.
— Si ho fès, pera péndre'l
Mon fill s' alçaria.
— Si 'l fill se rebel-la,
Que pague ab la vida.
Encara al got d' En Jaume restan matzinas.
— Preneu la corona,
Prenéula Sibila;
L' ànima prenéume
Per preu de la ditxa.
A la Séu, comtesa,
Vos faré jrregina;
Y '1 duch de Girona
•Que mori si crida.
à Quan tem lo rey En Pere fills y justícia?—
Y al rey li donava
Un bes de la vibra
L' angoixa, la febre,
D' amor las foUias.
Y 1 rey s' ofegava,
Y, ab veu enfosquida:
—Sibila, li deya,
L' amor que volia
Mes que 'l dolor em mata' i la vida 'm mimva!
Cienfuegos.—Lacondesa de Castilla.
La cambra rodona
Posada à mitx-dia,
Que tè 'n la finestra
De seda cortines,
Marfil en lo sostre,
Y à terra catifes,
La"cambra és rodona,
Rodona y polida,
Es cau de la fura que 's diu Na Síbila.
La qu' es del rey reyna
Y'l rey tant estima,
De galtas de rosa,
D' ullades qu' encisen,
De trenes de seda,
De boca petita,
D' ànima dampnada,
Cruel, venjativa.
Es l'encisadora que 's diu Na Sibila.
Lo rey que 's doblega
Al pes de la vida,
Y encara demana
D' amor les follias,
Qu' als peus d' una dona
Tremola y sospira,
Que prega y no mana
Ab veu enfosquida,
Es lo rey En Pere qu' ha mort à sa filla.
— Siàune piadosa
Ma dòlça Sibila;
Un bes que 'm retorne
La vida que 'm mimva.
Una tendra ullada
Que 'm mostre lo dia.
Ombres me rodejan
Del infern sortides;
Fóra r amor que 'm désseu, conhort y vida. I
— Ün bés de mos llavis
Val mes de cent viles;
Per sols una ullada
Coronas voldria. —
— Tinch vilas per darvos. —
— I un ceptre 'm darieu? —
— Si ho fés, per a péndre'l'
Mon fill s' alçaria.
— Quan tem lo rey En Pere fills y justícia?
— No 'm digueu, senyora,
Lo que massa 'm diuhen
Un bes y una ullada
Donaume, m' aymia.
— Un rey sa corona
No nega à qui estima,
*Y teniu coronas
Per. dar|si volieu:
Sols en un jorn guanyareu la de tresillas.
— iNo r hagués guanyada
Pot ser dormiria! —
— Donaume Valencià,
La sultana altiva,
Qu' un jorn per venjarvos
Son bronze foniau
— Encara, senyora,
La sento quan crida.
— Ja no crida,»que 's morta, s' ha mort captiva.
Síbila 65
Deume Çaragoça
De castells guarnida.
— ^La sanch dels Urreas
Va tacaria à Epila.
— Si allí 'm coronesseu.
Jo vostra seria.
— Lo cap d' En Cabrera
Desd* allí m' ovira.
—També us veu, desd' Ampurias, la vostra filla.
— No vullàu lo sceptre,
Massa us pesaria.
— A vos no us pesava
Quan tant lo voliau.
— Si ho fès, pera péndre'l
Mon fill s' alçaria.
— Si 'l fill se rebel-la,
Que pague ab la vida.
Encara al got d' En Jaume restan matzinas.
— Preneu la corona,
Prenéula Sibila;
L' ànima prenéume
Per preu de la ditxa.
A la Séu, comtesa,
Vos faré jrregina;
Y '1 duch de Girona
•Que mori si crida.
à Quan tem lo rey En Pere fills y justícia?—
Y al rey li donava
Un bes de la vibra
L' angoixa, la febre,
D' amor las foUias.
Y 1 rey s' ofegava,
Y, ab veu enfosquida:
—Sibila, li deya,
L' amor que volia
Mes que 'l dolor em mata' i la vida 'm mimva!