Cercador
respiro fort
Un relat de: aromadarç- Compartir:
respiro endins i a dalt,
hem fa mal el teu joc ;
ara que potser et veig
i aquest potser ( paraula màgica)
marca la pauta del desconcert,
el desamor, el descoratge
respiro d'esma
d'esmorçar un xic més
de dormir de nou
desmuntar el paissatge
i muntar-lo altre cop.
M'acomiado de tu, tendrament,
cadanit, cadadia,
i potser aixó és amor,
matí de diumenge, que no, que ja és migdia;
el sol fa de segona cortina... i la planta
fa ombres capritxoses a la cortina prima, blava , desgastada de pols
La peixera sens aigua
antiga presó d'ànimes sentenciades
a morir per viure al cel dels oceans
i celebro que l'aigua fugis per les ranures
i mullés tot el moble
i el que hi havia dins, per sempre clos
les plantes del balcó, la guitarra estirada al sofà
el ventilador que no va; la llum taronja
la pared, el mandala i l'ull que tot ho veu
jo el miro fit a fit,
-digam: m'estima el meu amic, el de les cartes primes;
m'estima l'home dels meus somnis i els meus dies,
m'estimarà algun dia?
Comentaris
-
Narcisisme pur[Ofensiu]elbulli | 10-10-2011
... i va.
-
Respirant amors d'un potser [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-07-2011 | Valoració: 10
Amors que potser sí o potser també et faran ballar el cap, un diumenge de sol i peixera buida. Amor difícil, de patiment i punts suspensius. Però amor? amor, passió, atracció, sexe, tendresa, paraula... tan és! El cor palpita, la vida s'obre i la mà escriu tan serenament que encomanes. Tens un vers riquíssim, ple de detallisme amic, que abriga l'ànima desvestida. No et coneixia i estic encantat d'haver-te descobert. Una forta abraçada per la bona estona que m'has fet passar.
aleix
-
Tal vegada, si el vent[Ofensiu]allan lee | 21-07-2011
torna a regirar l'estança,
i l'aroma d'arç blanc
ens redimeix de tanta ombra,
si la peixera
ja ningú la torna a omplir
de vida sentenciada,
i torna el sol d'altres dies
que ens van permetre
una mica d'esperança.
M'ha commogut el teu poema. M'agrada molt.
a
