poesia anal?, croporelats?...

no sabria com qualificar-ho, m'has deixat sense paraules.

Interessant i atrevit.

Molta merda!!!!

PD: Tots els meus "acodits", provenen de la meua ment malaltisa.

Molt ben portat. Aconsegueixes que un s'identifique amb un gra de sorra, cosa força complicada, i ho has fet magistralment.

Enhorabon!!

Has passat pels meus escrits i m'he decidit a llegir-te i després d'aquest primer relat m'atreviria a dir que a conèixer-te un poc.

Original i escrit amb el cor més que amb les mans, però amb aquest tipus d'escrits mai aconseguiràs aquella solitud que dius que busques, solament aconseguiràs tenir cada cop a més gent a prop teu.

1.Pel teu comentari. Ànims és el que ens cal als que intentem escriure algunes ratlles de tant en tant, amb l'única intenció de fer escoltar la seu veueta entre la multitud dient alguna cosa mínimament entretinguda. Gràcies per la benzina per a les properes setmanes.

2.És difícil escriure, és més difícil escriure bé, és molt més difícil emocionar i a més a més fer-ho en català i des del País Valencià ja no té ni nom... Gràcies per les lliçons amagades en cada relat teu

A més a més de paisans, jo també treballe a Almussafes. El món és tan xicotet... i tan bonic.

Ahi ha acabat quan he llegit Auswitzch. Molt bó, impactant.