I punt.

de fet me'l vas ensenyar tu, jijijiji

jo faria, etc... fariem tantes coses que despres no ens atrevim a fer, el temps verbal es una barrera, canviem-lo!! i, per fi, serem lliures.

tio, es molt dur aixó que dius...

tio, es molt dur aixó que dius...

estimar no ha de fer por

si fos tan fàcil parlar com escriure...

al teu món, real o imaginari, cap de tot,
gràcies per ferme veure ara i sempre

impresionant

Donen ganes de ser una de les parts

perque ser lliure es no ser esclau, i el pitjor esclau es el que ho es de si mateix.
molt be, de vegades cal veure la pel·licula de la vida mes d'una vegada i a càmara lenta per entendre de que va i quin paper tenim en ella.

un bechito wapu segueix aixi

no puc dir res mes que esperar i perdonar es la clau de la felicitat en aquest món tan cruel que ens envolta...

M'agrada que hi hagi qui reconeix la soledat com la nostra millor amiga, la nostra millor aliada, no ens hem d'esforçar a pensar que es tot el contrari, no! la soledat ben entesa es necessària i sense ella no podriem viure. La millor manera de estimar als demes es estimant-nos a nosaltres mateixos i mai no ens podrem estimar si no ens coneixem prou, i tampoc ens podem coneixer si no estem una mica sols.