Calent, calent, calent...

Un relat de: instants

Hi ha un lloc on els somnis i els malsons deixen el present,
les fades es capgiren fen-te l'ullet
i imponent s'aixeca el passat,
signes fàl.lics d'un ahir que no tornarà i
un regal per l'ara que s'esgota.

L'enuig es desfà,
mil.lers de partícules,
que es belluguen fonedises cercant qui sap què
cercant qui sap qui.
Cercant sense trobar.

Hi ha un lloc,
un lloc, on l'ànima batega
el vel i la corassa cauen a l'entrar
i el silenci es fa present
en el brissol dels llavis.

Ja l'heu trobat ?

Comentaris

  • jo si!!![Ofensiu]
    ddebo | 02-12-2010 | Valoració: 10

    de fet me'l vas ensenyar tu, jijijiji

  • Grácies[Ofensiu]
    Ladycrow | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Teu és el primer comentari a una de (a més ) les meves primeres poesias per això i solament per això Gràcies de cor, encara que es evident que ambdós vivim les coses de forma diferent. Llegeixo les teves poemes que efectivament estan plens de llum i color, enfront de la foscor dels mios. Aquest ho acabes amb una molt bona pregunta que jo et responc i potser puguis percibir encara més la tristesa en la resposta. Si, encontre el meu lloc i ho vaig perdre....i el pitjor de tot és que encara no vaig entendre el perquè...El teu fes-me el favor de seguir sent feliç.

    Gràcies de Cor

  • Molt sensual[Ofensiu]
    angie | 04-03-2008

    Carregat de passió i cert romanticisme trapella.
    M'encanta la darrera estrofa (encara que la frase final, la treuria... amb el títol ja s'entén que és com una endevinalla).
    Molt apassionats els teus escrits més nous.
    El relat de l'àngel és molt humà, hi trobo molts sentiments i contradiccions.
    Una abraçada,

    angie

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96120 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.