hipocresia perque t'estimo

Un relat de: instants

Però amb la mirada es diu tot.
només tot el què es vol dir?
Només tot,
el que et vull dir i el que vols que et digui.

I el teu somriure et delata,
quan miro els teus llavis
veig la sortida del sol, un nou dia, una nova sensació.
Un plaer.

T'estas acostumant a donar-me
la raó i no magrada, gens!
Ja ho sé, però jo no li dono
l'importància que tu li dones.

Comentaris

  • Tinc la sensació [Ofensiu]
    Ullets | 21-10-2005 | Valoració: 10


    de que realment una mirada no només diu allò que l'altre espera rebre, sinó que revela informació que es troba molt a dins del nostre cor...
    Però tb he sentit tot això...
    es magnífic!
    gràcies per regalar-ho!

  • molt ben trenat[Ofensiu]
    Leela | 16-10-2005

    M'agrada aquest poema que has trenat a través d'una conversa. M'ha agradat també la sensibilitat i la frase final, costa molt saber quina importància donem cadascun de nosaltres a les coses, costa molt saber-ho, sobretot en les relacions. Un cop més m'ha agradat el títol: 'hipocresia perquè t'estimo'.. em ve al cap la pregunta què és estimar?

    Una abraçada, Instants! i gràcies pels teus instants de poesia!

  • ddebo | 29-09-2005 | Valoració: 10

    estimar no ha de fer por

  • a la por..[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 27-09-2005 | Valoració: 10

    avans de res...encantada de coneixt..i..després de tot...dir-te que..amb una mriada...es diu moltissim..i..no taNSOLS METAFORICAMENT...LA MEVA PRIMERA RELACIÓ...LA VAIG BASAR EN UNA MRIADA..I...de vegades no tant bo...mira pla com va acabar..
    petons...
    motl bé!ben escrit! m'encanta!

    fins on sigui possible, t'estimaré a ple pulmó..i..deixar una droga horrible per enganxarme al teu amor...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96439 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.