Cercador
Probablement, tens raó no se cap on anar, però tu saps on estàs ?
Un relat de: instants- Compartir:
Després no em diguis que valc molt,
ni que sóc molt intel.ligent,
ni que sóc molt fort.
ni que puc aconseguir el que vulga,
ni que sé parlar i arrencar somriures allà on vaig,
no em diguis que sóc tendre,
no em diguis que mai
t'han fet sentir,
ni tan acariciat com jo,
no em diguis que et sorprenc,
ni que em deixes diners,
ni que estàs a gust amb mi com mai,
ni esperis una abraçada,
ni un petit senyal,
ni un somriure
perquè,
després d'ahir,
qualsevol somriure amb tu
serà tan fals com les paraules que m'has dit.
Comentaris
-
M'he posat a la pell del personatge[Ofensiu]angie | 21-10-2005 | Valoració: 9
Es ben cert tot el q llegeixo en aquests versos.
De vegades, és millor no recordar ni els bons records, doncs els dolents se'ls mengen.
-
saps...?[Ofensiu]Ullets | 21-10-2005 | Valoració: 10
El teu relat m'ha recordat a moments que he viscut jo... i fan mal! i tant que fan mal...
Sovint tinc la sensació de que... mai se quan creure'm que les paraules que algú diu, son les de veritat...
Però el fet es que quan descobreixes que el que han dit fa mal... costa massa tornar la mirada a la persona que t'ha enganyat!
Endavant i mil abraçades!
-
no se sap cap on anar[Ofensiu]Cursiva | 12-10-2005
no sap on ha d'anar, però si sap que quedar-se li fa mal, i una veu interior li crida perquè marxi, costa, però quedar-se no portaria en lloc.
-
dur[Ofensiu]ddebo | 06-10-2005 | Valoració: 10
tio, es molt dur aixó que dius...
-
dur[Ofensiu]ddebo | 06-10-2005 | Valoració: 10
tio, es molt dur aixó que dius...
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96526 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.