soledat (29/07/05)

Un relat de: instants

Bella amiga,
Com estas?
Quant de temps sense saber de tu.

Tornes,
ennuegada i distant,
obrint-me els braços
calurosa com sempre.
Elegant.

Vens amb un somriure,
alegre.
Per fí ens retrobem.

En silenci m'acarones els llavis,
somriure encissador, distant.
-No estas sol.
Nostàlgia de veure't tan vella.
Et gires per mirar enrere
algú em crida,
l'anhel de sentir-me fort.

Llances a l'aire,
crisàlides que es trenquen,
les cartes de la meva sort.

Obro els braços miran-te als ulls,
blaus, verds,castanys i tendres.

No estic sol.

Comentaris

  • quetzcoatl | 20-09-2005 | Valoració: 10

    La vull sentir, i que em parli.
    Sempre amb veu tranquila,
    que té rastres de silenci.

    Són aquells instants
    en que ens retrobem:
    sols, i sols buscant-nos.

    gràcies.

    m

  • m'agrada[Ofensiu]
    ddebo | 09-08-2005 | Valoració: 10

    M'agrada que hi hagi qui reconeix la soledat com la nostra millor amiga, la nostra millor aliada, no ens hem d'esforçar a pensar que es tot el contrari, no! la soledat ben entesa es necessària i sense ella no podriem viure. La millor manera de estimar als demes es estimant-nos a nosaltres mateixos i mai no ens podrem estimar si no ens coneixem prou, i tampoc ens podem coneixer si no estem una mica sols.

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96432 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.