Cercador
Guerrilleres i guerrillers
Un relat de: instants- Compartir:
Sona el telèfon,
envà.
Miro enlaire,
em perdo.
No tinc paraules.
Truquen a la porta,
no obro, no m'aixeco.
Nomes tinc la memòria,
memòria d'un altre temps.
Escolto el silenci.
Se'm fa pessat respirar.
He plorat.
He descobert altres vides.
I tanmateix continuo inmòvil.
El paisatge ni me'l miro.
Només escolto una cançó.
Parla d'un company, un company que ja
no hi és.
Parla de la llibertat, de somnis i d'esperança,
parla amb tristesa dels records.
Canta i ploro.
No hi ha paraula. Hi ha vida.
La teva sang, incomparable moment,
formes part de l'oblit, ningú et vol recordar,
fa massa mal.
Però tu hi ets, estas aqui inperenne als somris.
Et sento i em crides per no oblidar-te,
jeus perdut en algun lloc, tot esperant.
Enterrat de qualsevol manera, ple de matolls i vida al teu voltant.
Esperes aixecar-te, tornar ,
ja has perdonat: anhel de llibertat.
Creus en un nou món i segueixes assasinat.
Estimes sense esperar res a canvi, impasible al pas dels anys.
Ho vas sacrificar tot i et van pagar amb la vida
Comentaris
-
m'ha commogut profundament.[Ofensiu]estrangera | 15-08-2005 | Valoració: 9
gràcies pel teu generós comentari, instants!
Quin poema més frepador i més sincer!Sí, la vida pot arribar a ser terrible, els homes podem arribar a ser TERRIBLES, per això té tan valor l'esforç d'agermanar els homes, com ara aquesta wep, perquè els camins de la pau no són fàcils malauradament i tots en tenim la responsabilitat.
Perdona, busca la llum. Segur que ja la tens. I la paraula et tornarà la joia, instants. Una abraçada! -
sense paraules[Ofensiu]ddebo | 09-08-2005
no puc dir res mes que esperar i perdonar es la clau de la felicitat en aquest món tan cruel que ens envolta...
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96413 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.