M'ha agradat molt això...et presentes el cos amb una persona, li mostres la teva essència, el teu secret i l'endemà, quan surt el sol marxes d'aquella habitació sense ganes de tornar (o potser si).

Només puc dir-te que m'ha encantat! És boníssim. Ho descrius talment com si hi fossis! Molt bé!

Baiasca: et felicito per aquest poema. Ja veuràs que el "fantôme" aviat desapareix per formar part dels bons records. I tot gràcies a la teva fortalesa i vitalitat. Una abraçada!

Veig que estàs enregistrat fa temps. T'animo a seguir relatant vivències, somnis, records o potser sensacions. Endavant!

M'he quedat del tot perplexa...imaginar-te...ens assemblem saps? Apol·lo...wednesday night...xerrem?