Desig matiner

So sorollós, el metro em dirigeix a la darrera estació. Estudiants que van i venen, culés que baixen a Maria Cristina i nou rics de Pedralbes. Però jo no, vaig a treballar com cada nit. Ben mirat no és tant greu tenint en compte que puc estirar-me unes hores al llit del fons de la cambra. Les nenes dormen plàcidament, la meva tasca ja ha finalitzat i em disposo a tancar els ulls, una estona, unes hores, espero que més de tres. Curiosament qualsevol soroll és motiu d'alerta; la tos de la Marta, els roncs de la Raquel o fins i tot el "glu-glu" de la canonada de la calefacció. Sí, a vegades quan hi passa l'aigua calenta fa un so que em costa descriure...I llavors penso que...què estaràs fent en aquell precís moment, pensaré en tu, en com em fas l'amor, en com estaràs dormint (panxa enlaire potser?).
Aquest matí, precisament, sentia com la Marta s'anava despertant a l'altre cantó de la paret, a l'habitació del costat. La son em podia, tenia una passió de son indescriptible. Fins i tot somniava amb aquesta son, intentava obrir els ulls, intentava posar-me en peu; impossibilitat de tant esforç. Però al despertar he descobert que tot això era producte del meu somni matiner. I de sobte he tornat a pensar que demà quan em llevi en aquesta mateixa cambra pensaré en l'esmorzar que faré amb tu, en com gaudiré el teu cos seguidament, en el darrer repòs i en la parcel·la del teu pit que tens reservada per a mi.