Moltes gràcies per haver-ho escrit. Suposo que no saps mai on trobes l'ajut que necessites per tirar endavant. Jo l'he trobat aquí.
Per això t'agraeixo que ho hagis escrit, aportant-te una nova dada sobre l'aigua: la gota de París està connectada amb la de Nova York, per la unitat del cicle hidrològic i perquè la massa d'aigua és una, per més que en poguem separar més o menys gotes. Això també és esperançador...Fins ara, gota de Nova York!

Espero impacient la continuació!!! Per cert, el meu és Kant, encara que no l'he llegit, Descartes sí que l'he llegit.

i jo crido que les persones del voltant ens hem de defensar i protegir. Protegim la mare, l'àvia, l'amiga, la veïna, o la desconeguda del costat!!! Si els del voltant no fem res per aturar els abusos dels maltractadors, som uns covards i potser tant maltractadors com ells.

El conflicte és la teva essència, Llibertat. Per a poder triar entre el blanc i el negre, te'ls he de presentar a tots 2. Però nomes tu, tendra i delicada, Llibertat, a través del teu conflicte, poses pau. Pau a tot!

Curt i potent!!! Irònic! No cal dir que el teu text m'ha encantat, amb tots aquests adjectius previs que he posat.
Encara que el fet d'existir no impliqui el fet de pensar, el fet de saber que penses sí que implica el fet de pensar, d'altra manera, no podries pensar que penses i, pertant, no barrinem per inèrcia. O sí? La capacitat de pensar sobre el propi pensament, o consciència, tampoc nega que potser pensem per pura inèrcia, només que les idees que ens travessen el cap són sobre un mateix.