Prou dones maltractades!!!!

Un relat de: GTallaferro

Dones massa bones. Dones sense màscares, translúcides. Sota el nostre pit s'entreveu un cor massa gran. A més, també som òrfenes d'autoestima. Una arma fonamental que no tenim per poder defensar-nos de les agressions d'aquells, que fent-nos creure que ens estimen, ens sotmeten a la tortura del maltractament psicològic i ens precipiten a una horrorosa espiral de violència, encadenant-nos amb el síndrome d'Estocolm, a les seves ràtzies continues contra la nostra malmesa ànima femenina.
Els maltractadors, de portes enfora, són homes agradables i simpàtics. Mai s'enfrontaran amb ningú i menys si és un home. De portes endins, viure amb un maltractador és viure en un infern constant d'insults, humiliacions, burles, agressions...
Quan tenim la grandíssima mala sort de topar amb un maltractador, és de vital importància que aquest no aconsegueixi aïllar.nos socialment. Cal conservar el contacte amb la família i preservar el nostre cercle social. Per molt que ens costi, cal que expliquem com ens sentim quan aquest depravat comenci a mostrar el seu autèntic rostre. També és bo acudir a un professional de confiança, com per exemple, un metge de família.
Cal tenir molt clar, tot i que és un procés molt díficil , perquè els maltractadors ens renten el cervell, que nosaltres no som culpables de res i que sota cap concepte, mereixem rebre aquest tracte inhumà.
Tot i que sembla que tinguem les ales plenes de vòmit de ràbia del que ens ataca continuament, és possible escapar i refer la vida, si tenim, totes, ben present, que un home que ens falta al respecte, insulta, amenaça, colpeja als objectes per intimidar-nos, o fins i tot, ens alça la mà i ens pega,no és un home, és un monstre, un ésser pervers que no mereix cap respecte ni cap mostra d'amor. L'únic que mereix és que ens n'allunyem i el deixem que s'ofegui en el seu propi vòmit.
Moltes dones que no s'hagin trobat en el cas que descric en aquest relat, no entendran com és pot arribar a aquesta situació: Jo els hi dic el següent. Qualsevol dona de qualsevol estatus social i econòmic i de qualsevol nivell intel·lectual pot ser presa fàcil d'un maltractador. Senzillament et trobes en aquesta situació, pràcticament, sense donar-te'n compte. Per això cal tenir ben present aquests comportaments, per si mai és dóna el cas, detectar al maltractador, i poder abandonar-lo a temps.

Comentaris

  • Solidaritat[Ofensiu]
    circe_david | 20-01-2007

    i jo crido que les persones del voltant ens hem de defensar i protegir. Protegim la mare, l'àvia, l'amiga, la veïna, o la desconeguda del costat!!! Si els del voltant no fem res per aturar els abusos dels maltractadors, som uns covards i potser tant maltractadors com ells.

  • S'ha de lluitar fins a la mort[Ofensiu]
    Bonhomia | 16-01-2007 | Valoració: 10

    Jo també crec que les dones són presa fàcil en el sentit que tu ho dius. M'ha cridat molt l'atenció quan expliques que fora de casa els homes maltractadors són gent agradable, perque hi estic totalment d'acord. Encara que hi hagi excepcions, els homes tendeixen a aprofitar el seu estatus masculí per aprofitar-se de les dones que mostren debilitat. Aquesta és molt possible que provingui de que s'han deixat portar pels sentiments i per l'hàbit social i sexual de la dona, que és deixar-se capturar per un "príncep". Espero que relats com aquest i altres nivells d'informació serveixin per conscienciar tant dones com homes.

    Molt atentament,


    Sergi

  • M'agrada molt, el relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-01-2007 | Valoració: 10

    Jo em considero feminista (la gent, que comenti si vol), i m'agrada aquest relat, perquè veig que toca temes força interessants sobre el tema.

    Felicitats. Una abraçada!!!

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

61352 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!