Teresa, no et negaré que la carta està ben trobada com a estil narratiu, i que fins i tot resulta creïble. Està escrita amb elegància, amb fina sensualitat, sense les grolleries que són tan habituals en el gènere... Però, qùè vols que et digui, tot aquest tema de la submissió em sembla un món tan irreal! Suposo que és la moda derivada de les "50 ombres de Grey", una història que no s'aguanta per enlloc. Algú s'imagina que hi pugui haver persones que vulguin exercir de submises per a ser tractades com a objectes pels seus "amos"?
Quina mena de persones podrien amagar-se darrera d'aquest rol de submises?