L'he llegit una vegada amb silenci i m'ha deixat sense alè. M'ha abduït completament i l'he hagut de llegir en veu alta. Se m'ha posat la pell de gallina.

Francament, és genial com escrius. Cada línia és una fotografia. Tot resulta 100% real.

Una forta abraçada.

tendre, suau, càlid.

Ànims per seguir comunicant com ho fas.
Saulut!

molt i molt interessant veure com d'un granet de sorra pots construir un relat amb cap i peus, tot i que una mica embolicat perquè l'he hagut de llegir un parell de cops. Però sens dubte, brillant.
Definitivament em comprometo a passar sovint a llegir alguns dels teus relats breus. Diuen que llegin és com més s'apren, no?

Salut!

Per cert, què vol dir rebolica?

M'encanta el valencià, igual que el gironí i el mallorquí. El curs que ve començaré filologia catalana i sens dubte, l'assignatura per la que més em deleixo és dialectologia.

Una abraçada de relataire principiant a mestre relataire.