En canvi constant

Un relat de: Boira Matinera

Diuen que qui pert els orígens pert la identitat. En aquell moment vaig tenir la sensació de perdre-la. Com una ràfaga de vent de l'est, que t'escabella i t'entra per les costures de l'abric. Va ser un instant, que ràpidament es transformà en paranoia, i va durar força estona.
Realment, mai arribem a tenir un color fixe que ens caracteritzi, sinó que som la barreja de dies bons i dolents, de tota mena d'experiències i de persones amb qui entrem en contacte. Estem formats d'una part de tot i formem part d'un tot.
Malgrat això, un dia puntual, hom pot sentir que no es comporta com realment és. Aleshores la pregunta és: i com ets? La resposta sempre serà incompleta per moltes paraules que utilitzis. Senzillament, es té la impressió de no actuar d'acord amb el concepte que sempre s'ha tingut d'un mateix. Potser això passa perquè moltes vegades actuem com a sonàmbuls, deixant-nos endur per la corrent dels aconteixements, riu avall.
Sovint aquest és motiu de decepció d'un mateix, i què hi ha pitjor que això? S'arriba a la conclusió que el món intern ha canviat com a conseqüència o junt amb el món exterior, o bé que no s'és capaç de conèixer-se ni a si mateix.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer