L'embriaguesa de l'amor

Allò que t'enganya, et fa creure capaç de trencar murs per molt ferms i alts que siguin, tot i tenir braços de nyicris i la força on s'acaba l'esquena. Et torna boig d'una manera malaltissa, tan aviat ets dalt, més amunt d'on poden volar els pardals, com ets a baix, fins i tot més que la via d'algun dels metros del centre de Londres. Allò que t'envaeix els pensaments de dia, i de nit et domina els somnis. T'empresona, et determina tots els teus actes i evita el sentiment de soledat, permanentment present en la majoria d'éssers humans, sempre i quan sigui a la vora, a tocar de tu. En el cas que la distància sobrepassi un número límit de quilòmetres, o obstacles geogràfics o de qualsevol altra mena siguin propers, accentuen un sentiment pèssim de frustració, nostàlgia, impotència, soledat, tristesa, debilitat... No sabria dir si val o no la pena, tenint en compte que un inici implica sempre un final.