Cercador
Vol IB-317
Un relat de: foster- Compartir:
Els altaveus murmuren el de sempre, i, com sempre, ningú els escolta.
L'hostessa, en compliment de les normes aèries de seguretat, informa amb gestos sobre què fer si bé, informa perquè li toca, però sap perfectament què devoren els pocs ulls que l'observen.
Es reparteixen els diaris, i tots i cadascun dels ejecutius que poblen els seients en una cadència d'un sí un no n'agafen el seu exemplar, el desdobleguen i el recolzen en el portàtil sobre els genolls. La majoria s'afluixa la corbata; un que torna exultant per un negoci que floreix, ho celebra amb una ginebra amb glaçons mentre olora d'amagat el tanga que ha tret de la butxaca.
Tot d'allò més rutinari fins que, sense cap explicació, s'avorta l'enlairament: les turbines s'aturen amb un rumrumeig penós que contraria i indigna els passatgers, tots amb presses i compromisos urgents. De seguida comencen els nervis i les preguntes, les exigències, les queixes per la manca d'informació.
Llavors, i per sorpresa, una ombra s'explicita per la portella d'entrada com a resposta al retard: un home morè de barba espessa i ulls negres i intensos que mira dins, inspeccionant cada racó, cada persona rostres expectants que ara, amb por sobtada, es miren un a l'altre i de reüll el moro Miren el moro i busquen la complicitat de la resta en el real però injustificat pànic que els ha sobrevingut en percebre la motxilla que du penjada a l'espatlla.
Mentre l'home consulta la targeta d'embarcament per saber el lloc que li pertoca, el neguit i l'ansietat dins l'avió omplen l'espai foragitant-ne l'aire. Una dona té un atac d'histèria i fuig corrents al lavabo de cua, allunyant-se el més possible del que és ja per a ella un terrorista, el terrorista. I la seva actitud desperta l'odi irracional dels altres que esclaten alhora en protesta oberta i embogida exigint que retornin l'home a la terminal. I es produeix el caos, amb crits i insults que no acaben fins que aconsegueixen fer-lo fora de l'avió, en una mena de tàcita venjança desproporcionada i sense sentit.
REPTE 236..."El pont aeri" (Relat guanyador)
Paraules: florir, tanga, ginebra i ombrívol
Comentaris
-
...[Ofensiu]Clar de lluna | 15-03-2008 | Valoració: 10
...tela, tela. Molt bon relat, enganxa de seguida i et deixa un regust de rebuig cap a la gent pel pobre home. De totes maneres, per altra banda penso que davant una situació de psicosis social, qui sap, potser hagués estat jo la histèrica! És un tema injust, però complicat i real.
Ningú és racista, però tela en les últimes eleccions els resultats de les putes PxC com van pujar, no? Res, que molt bé!
Apa, un petonàs! -
Impactant....[Ofensiu]andreums | 20-11-2007 | Valoració: 9
i real, ja que cada cop més, es senten històries d'aquestes.
Sembla que a Espanya ha calat la psicòsi terrorista, i quan portes motxilla, i fas fotos als avions, vaixells o trens, tothom et mira mal, i amb cara d'espantats. Fins i tot, alguns truquen a les forces del ordre.
Si m'hagués enterat d'aquest repte, hagués fet jo també un relat, però per això he de llegir el fòrum més sovint.
En fí, enhorabona, m'ha agradat molt el teu relat. -
Això és real[Ofensiu]BJG | 14-05-2007
Em sona que per les noticies o alguna cosa així vaig sentir que alguna cosa parescuda havia passat, si es que es molt fàcil acusar amb el dit i no ens miram a nosaltres mateixos. M'ha agradat força, segueix així.
Salutacions -
el comentari del jutge[Ofensiu]manel | 14-05-2007
Amb alguns retocs, això va ser el comentari d'aquest text guanyador del repte:
Un relat dur. Per culpa d'uns quants pirats, extremistes i fanàtics religiosos s'està creant una paranoia mundial que fa por. Jo mateix m'he trobat mirant amb desconfiança un paio amb barba i massa moreno entrant en un avió amb una motxilla a la mà.
Entrem en el text.
A diferència dels altres dos relats en el teu els fets s'esdevenen integrament dins l'avió, encara que sigui abans del vol.
Comences amb una bona descripció de la rutina del vol: els altaveus, el moviment de l'hostessa, els executius observant-la, ...Busques crear una atmosfera de tranquil·litat per aconseguir més efecte en el trencament, l'entrada del personatge desequilibrant. Llavors es produeix una acceleració del text per ficar-nos en la pell dels passatgers, dins l'angoixa injustificada. La paranoia arriba quan utilitzes sense manies paraules com moro o terrorista, i això encara augmenta més la sensació de reacció desproporcionada.
Aconsegueixes el rebuig a la reacció general. Des de fora hem pogut racionalitzar i adonar-nos de la desproporció de tot plegat.
En defintiva, un text ben elaborat que aconsegueix transmetre la paranoia de la situació.
manel -
Hi som ben a prop[Ofensiu]Vallespir | 14-05-2007
Potser encara no s'han donat casos d'aquests a casa nostra però no crec que triguem. Sobretot veient el que alguns il·luminats són capaços de dir en públic per tal d'arreplegar uns quants vots més a les properes eleccions.
Molt ben descrita la situació del relat, que es perillosament versemblant.
M'ha fet una mica de mal als ulls els 'ejecutius' per comptes d' 'executius' però m'ha fet riure en recordar un acudit molt i molt dolent sobre Mejico/Mexico que evidentment no t'explicaré.
Aquest vol d'Ibèria teu esdevé un document ben gràfic d'aquest clima actual de paranoia global en el qual uns quants (i no em refereixo només als islàmics radicals) desitgen que visquem.
Salut,
Roger
-
foster[Ofensiu]Nina Abril | 13-05-2007
que dur. Però no m'estranyaria gens que just després dels atemptats passessin coses així.
