era el tercer cop que feia aquet jurament i no seria l'ultim...
crec que amb aquesta frase ja ho dius tot...
Llàstima que aquet text no sigui de ficció...
molt b´n retarat.

Petons.

Impactant...
Un parell de frases gens llargues i m'he quedat sense paraules.

Fasinant,, petons.

No m'hi he fixat que continuava...Cada cop és posa més interesant.

Interesant, escrius d'una manera que el lector viu les històries que escrius.
Amb un final imaginar-hi per cada lector del text.

Podries fer-ne una segona part... me quedat amb les ganes de saber més!

Anims!!!

Visca la república!!! És diferent i el principi m'ha agradat...és... com ho diria... directe?¿
La critica que fas, las directe i junt amb la poesia és original.

Felicitats!!!
Petons

És un text molt bonic. Tots hauriem d'apendre d'aquesta nena que somriu i traspasa la felcitat a les persones del voltan... alguna vegada no t'has sentit aquesta nena que transmet felicitat?¿ Jo si, i t'aseguro que es ben dificil... però es important, molt important que algu fasi d'aquesta nena que semrpe porti un somriure a la cara.

Molt bon text, petons

És precios, descriu el que si mes no tots els humans, la majoria d'ells han pensat alguna vegada...encara no saber el camí que ens espera continuem endavant i com molt bé dius sense saber la companyia ni el trajecte...
Comparteixo amb tu el tira endavant i no ésser debil.